Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra son tres presidents honorables de Catalunya perseguits obsessivament pel règim post franquista, ¿o franquista?.

1. Medis polítics i mediàtics parlen interessadament dels post convergents (PDeCAT i altres). També haurien de parlar de post ERC (ER), de post comunistes (Comuns, Podemos), de post centristes (PP i Cs), de post populars (VOX), de post PSOE republicà (PSOE monàrquic i defensor del Campechano fugat), de post franquisme (franquisme)… i de post La Vanguardia de Galinsoga (Màrius Carol, Jordi Juan)…

2. El condemnat Mas, l’exiliat Puigdemont i el perseguit Torra son honorables presidents assetjats pels aparells repressius del règim espanyol post franquista, ¿o franquista? La llarga repressió judicial i policial provoca tensions en l’àmbit sobiranista / independentista català. Mas es manté al PDeCAT sense liderar-lo. Puigdemont lidera JxCAT.  Puigdemont i Mas es comprometen a respectar-se i a no atacar-se mútuament ni ara ni en les properes eleccions catalans malgrat els atacs i les provocacions que patiran, sobretot Puigdemont, des dels àmbits polítics i mediàtics espanyolistes i de l’autonomisme.

3. Puigdemont i Mas, els associats de les seves formacions i el seus votants saben que no son adversaris polítics perquè és molt el que els uneix i poc els que els separa. L’adversari de JxCAT no és el PDeCAT. L’adversari del PDeCAT no és JxCAT. Tampoc ERC que, en la seva pròpia seu, es presenta com ER sense la C no hauria de ser l’adversari. Els adversaris del sobiranisme / independentisme català democràtic i pacífic son el règim espanyol, les clavegueres de l’estat i els que volen retrocedir a l’autonomisme que, a més, és retallat pel Tribunal Constitucional i el Govern de l’Estat, avui en mans del tàndem PSOE / Podemos.

4. El nou pas al costat de Mas afavoreix a Puigdemont. Els tres presidents honorables i perseguits per la repressió espanyola (Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra) tenen suficient capacitat política, cultural, institucional, cívica, nacional i d’entesa per fer aviat una jugada mestre i deixar amb un pam de nas els que ara presenten el moviment de Mas com un afebliment sobiranista. La partida d’escacs continua i encara no s’ha fet la última jugada.