Un debat sobre fe, creients, ateisme, ateus, ensenyament del fet religiós i del fet ateu a l’escola s’ha plantejat a les xarxes. Debat civilitzat i diàleg són possibles. Segueixen algunes consideracions.

1. Hi ha creients i ateus tancats i dogmàtics. // Un bon creient i un bon ateu estan oberts al dubte.

2. Hi ha creients i ateus que mai s’interroguen sobre la seva fe i la seva filosofia. // Un bon creient i un bon ateu replantejen la seva fe i el seu pensament.

3. Hi ha creients i ateus egoistes. // Un bon creient i un bon ateu son solidaris.

4. Hi ha creients i ateus que actuen malament. // Un bon creient i un bon ateu actuen be o ho intenten.

5. Hi ha creients i ateus repressors.  // Un bon creient i un bon ateu estan a l’exili i a la presó o son perseguits.

6. Hi ha creients i ateus que viuen amb riquesa desmesurada. // Un bon creient i un bon ateu viuen amb austeritat.

7. Hi ha creients i ateus acomodats a l’establishment. // Un bon creient i un bon ateu són crítics amb el desordre establert.

8. Hi ha creients i ateus esclavitzats i que esclavitzen. // Un bon  creient i un bon ateu son lliures i alliberadors de cadenes.

9. Hi ha creients i ateus sense cap dosi d’ateisme o de fe. //  Un bon creient i un bon ateu tenen dosis d’ateisme i de fe.

10. Hi ha creients i ateus que vulneren els drets humans. // Un bon cristià i un bon ateu respecten i promouen els drets humans.

11. Hi ha creients i ateus que imposen el seu monòleg. // Un bon creient i un bon ateu estan oberts al diàleg sense imposicions.

12. Hi ha creients i ateus que només es fan amb els poderosos i dèspotes.  // Un bon creient i un bon ateu estan amb els mes febles i vulnerables.

13. Hi ha creients i ateus que no perdonen ni demanen perdó. // Un bon cristià i un bon ateu perdonen i demanen perdó.

14. Hi ha creients i ateus que ho son per costum. // Un bon creient i un bon ateu pensen que fe i ateisme son una forma d’existir.

15. ¿Es igual, dons, ser creient o ser ateu?. Totes les postures son respectables. Una no s’imposa a l’altre. Cadascú ha d’acceptar una oferta o l’altra amb llibertat, en consciència i tractant d’esbrinar quina opció considera més vàlida i significativa.