1. CORONA DESPRESTIGIADA. Pot parlar-se d’unitat i divisions en l’àmbit polític. També de monarquia trencada. O no?. Felipe, Letizia, Eleonor i Sofia viuen com a reis a la Zarzuela. El pare / sogre / avi Juan Carlos està fugat als Emirats Àrabs Units, estat no democràtic i on no es respecten els drets humans. La mare de Felipe i esposa (?) de Juan Carlos i les seves filles i tots plegats son la imatge de família trencada i malavinguda. Tan desprestigiada està la Corona que el CIS no s’atreveix a fer una enquesta sobre monarquia o república. Però enquestes d’institucions privades indiquen que es legítim i raonable pensar que hi ha una ruptura entre la Corona i, per exemple, Catalunya. El règim tremola perquè la monarquia es “la forma política de l’estat espanyol” segons l’article 1.3 de la Constitució.

2. SOBIRANISME UNITARI. I Catalunya? Avui no es pot parlar de Catalunya sense afirmar que el sobiranisme català és tan legítim com el sobiranisme espanyol; sense fer referència a la constant repressió política, judicial i policial; sense tenir en compte que, malgrat les dificultats, els exiliats i presos polítics catalans signen amb unitat l’article “El despropòsit de Javier Zaragoza” en que amb sòlids arguments acusen al fiscal de no defensar els drets fonamentals. El text és democràtic, sobiranista, unitari, valent, assenyat, patriòtic en el sentit més noble d’aquesta paraula.

3. PATRIOTISME SEGONS EL PAPA. Segur que l’exiliat Carles Puigdemont, el pres Oriol Junqueras i els seus companys perseguits, creients o agnòstics, comparteixen el patriotisme (en aquest cas, el patriotisme català) que tan be explica al Papa Francesc, un personatge amb visió universal, en un discurs del 6 d’abril 2019. Francesc: “No podem fer una cultura de diàleg si no tenim identitat, perquè el diàleg seria com l’aigua que desapareix. Jo amb la meva identitat dialogo amb tu que tens la teva identitat, i tots dos avancem. Però és important ser conscient de la meva identitat i saber qui soc i que soc diferent dels altres. Hi ha persones que no saben quin és la seva identitat i viuen a la moda; no tenen llum interior: viuen de focs artificials que duren cinc minuts i després acaben. Coneix la teva identitat. Això és molt important (…) No som bolets, nascuts sols. Som persones nascudes en la família, en un poble, i moltes vegades aquesta cultura líquida ens fa oblidar la pertinença a un poble. Una crítica que faria és la manca de patriotisme. El patriotisme no és només cantar l’himne nacional o retre homenatge a la bandera. El patriotisme és la pertinença a una terra, a una història, a una cultura … i això és identitat. Identitat vol dir pertinença. No pots tenir identitat sense pertànyer. Si vull saber qui soc, em pregunto: ¿A qui pertanyo?”.