1. Política democràtica i en llibertat implica una confrontació democràtica i lliure. No te res a veure amb la repressió. El president Carles Puigdemont (Junts) propugna una confrontació intel·ligent, democràtica i lliure amb un estat que no respecta les llibertats de les persones i dels pobles segons la Declaració Universal dels Drets Humans.

2. Un estat autoritari o no democràtic es caracteritza per la repressió institucional, judicial i policial. Per l’”a por ellos”.

3. Un estat no democràtic menteix. Exemples: el “apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya” de Rodrìguez Zapatero… La taula de diàleg entre els governs espanyol i català a la que es va comprometre Pedro Sánchez en la investidura per ser president espanyol… L’afirmació de polítics del règim que diuen que la monarquia espanyola és decididament republicana (?)…

4. Un estat no democràtic pressiona per tal que fracassin els que demanen al Govern PSOE/Podemos una comissió parlamentaria per investigar la fosca fugida o expulsió del campechano als Emirats que no son democràtics i on no es respecten els drets hunans. 

5. Un estat no democràtic te exiliats, presos i perseguits polítics als que se’ls hi nega els drets que els hi correspon legalment.

6. Un estat no democràtic practica la guerra bruta, té clavegueres de l’estat i cavernes mediàtiques.

7. Un estat no democràtic te els GAL i nega que aquest grup violent siguin terrorisme d’estat.

8. Un estat no democràtic fa prevaldre la seva Constitució per damunt la Declaració Universal dels Drets Humans malgrat que el propi text constitucional deixa clar de que ha de ser interpretat de conformitat amb aquesta Declaració.

9. Aquesta Declaració, aprovada i proclamada per l’assemblea general de les Nacions Unides (10 desembre 1948), s’oposa a tota repressió. En una de les seves consideracions del pròleg afirma que es “cosa essencial protegir els Drets de l’Home a fi que l’home no es vegi obligat al capdavall a rebel.lar.se contra la tirania i l’opressió”.