Parlen de les noves barreres de la por davant la pandèmia inacabable. ¿I per què no plantejar el risc de la por i l’oportunitat de l’esperança? Ho fa Montserrat Camps Gaset (professora de filologia grega a la UB i teòloga) a un número de “El Pregó” titulat “La sotragada de la Covid-19”

1. FRAGILITAT I SOLIDARITAT. “De tot plegat, què n’hem aprés? La fragilitat de l’existència humana, la humilitat de ser una peça de l’entorn natural, la necessitat de la col·laboració social. El caràcter efímer de la vida, la presència de la mort i el sofriment, la incertesa del futur. La desigualtat, la pobresa, les diferències entre els qui tenen recursos per a fer front a les inclemències i els que no tenen res (…) Però també la solidaritat, la capacitat de sobreviure a les maltempsades, la capacitat de compartir. La capacitat de crear solucions, la riquesa espiritual i moral de l’individu que pot crear xarxa amb els altres i construir una força de resistència. La capacitat de reinventar-se de transformar-se, de confiar en els altres”.

2. LA CULTURA DE LA POR. “Davant l incertesa d’aquesta situació, hi ha la possibilitat de deixar-se vèncer per la por o d’assumir el present com una oportunitat d’esperança (…) La por no és solament la por del contagi, sinó del futur, del desconegut, de tot allò que no hem resolt o afrontat mai. Hi ha tot un discurs de la por que, certament, ens perjudica com a individus i com a societat. Hi ha el risc de sucumbir, com a col·lectivitat, a la cultura de la por (…) Al costat d’això, hi ha la possibilitat de vèncer el risc convertint-lo en oportunitat. És l’ocasió de repensar el món i les estructures de la societat (…) Convé repensar tot el sistema de producció i de relació humana, tota l’economia, tot el sistema de valors i de prioritats (…) Un món d’on s’hagi erradicat la fam, que és l’epidèmia més greu i estesa de totes”.

3. “NO TINGUEU POR”. “Quan Jesús ressuscitat s’apareix a les dones o als deixebles, sempre comença amb la mateixa expressió: ‘No tingueu por’. Escoltem-lo”