La declaració “En defensa del reinado de Juan Carlos I” és signat de moment per un centenar d’alts càrrecs del règim borbònic, hereu del franquisme.

1. El manifest dona suport a l’emèrit Juan Carlos I que fou imposat com rei pel general i dictador Francisco Franco. El jove Borbó va jurar solemnement fidelitat al “caudillo” i els seus Principios del Movimiento Nacional que tenien un caràcter feixista. El manifest dona suport al Juan Carlos que s’entén amb dones com, entre altres, Corinna. Dona suport al Juan Carlos  fugitiu del regne d’Espanya, amb coneixement i cobertura del Palau de la Zarzuela (residencia del seu fill Felipe VI) i del Palau de la Moncloa (residencia del president Pedro Sánchez). El manifest dona suport al Juan Carlos que es ben acollit pels Emirats Àrabs Units, un estat no democràtic, de fàcils negocis suculents i on no son respectats els drets humans.

2. El manifest es profundament ultranacionalista i espanyolista. És  redactat exclusivament en espanyol. Les paraules “España”, “español”, “nación” figura de manera obsessiva una vintena de vegades en el text. El manifest es cínic. Afirma que gràcies a Juan Carlos es va aconseguir “una España sin exiliados” oblidant-se que ara i aquí hi ha exiliats i presos polítics catalans. El manifest és radicalment parcial. No es refereix ni una vegada als motius pels quals el rei emèrit va fugir d’amagat del Regne d’Espanya, ni diu una paraula dels foscos afers econòmics i d’amants que l’afecten.

3. Aquest manifest certifica la mort definitiva del PSOE com partit republicà i federal si es que encara hi havia algun dubte d’aquesta defunció. Personatges destacats del partit com Alfonso Guerra, Celestino Corbacho, Matilde Fernández estampen les seves signatures amb personatges significatius del franquisme mes dur com, entre altres, Esperanza Aguirre, Rodolfo Martin Villa, Pio Cabanillas, Jaime Mayor Oreja.  PSOE i PP, com VOX i el CS en liquidació, son defensors de la monarquia borbònica sigui com sigui i passi el que passi.