La desfeta del Barça tocat i enfonsat és conseqüència d’una mala gestió social, esportiva i fruit d’un catalanisme acomplexat durant els darrers anys. La resposta adequada ha de ser sobirana, independent, republicana; no monàrquica.

1. Els reis i presidents, si son estadistes savis i honrats, saben que les monarquies i les repúbliques cauen un dia o altre, encara que siguin poderoses com els imperis egipci i romà. La història d’arreu i de tots els temps així ho ensenya.

2. El Futbol Club Barcelona no es un club amb escut coronat com ho son el Real Madrid Club de Futbol i el Reial Club Deportiu Espanyol. El Barça no es monàrquic. El seu cap suprem, el president, encara Josep Maria Bartomeu, no es inviolable, ni irresponsable en la seva gestió per pèssima que sigui, ni el seu successor es un fill o algú de la seva família pel simple fet de ser fill o familiar. El substitut no es imposat de forma hereditària per la via de la sang blava. La via monàrquica està descartada per donar resposta a l’hecatombe blaugrana. La única acció positiva que pot fer Bartomeu es convocar eleccions i fugir amb nocturnitat a un lloc desconegut del planeta sempre que s’ho pagui de la seva butxaca i no de la dels socis.

3. La via sobirana, independent i republicana amb els seus valors és mes raonable, justa, moderna i democràtica que la via monàrquica. El nou cap del  Barça es elegit democràticament a les urnes amb llibertat. Hi ha d’haver candidats, programes electorals, propostes d’equips directius i de la direcció esportiva.  Cal debat sense repressió judicial ni policial. El nou cap del Barça serà un president, de sang vermella com qualsevol ciutadà, no un rei o qualsevol membre d’una casa reial. I el Barça tornarà a ser més que un club com el millor Barça de la història.