“Se’n va anar” és una cançó profètica cantada el 22 de setembre de 1963 per uns llavors joves Raimon i Salomé. Guanyaren el V Festival de la Cançó del Mediterrani. Lletra del poeta Josep M. Andreu. Música del compositor Lleó Borrell. La cançó, actualitzada ara 57 anys després, es dedicada al “campechano fugado”

 

Se’n va anar
tant de temps que ha passat!
dintre meu, tanta nit!
dalt del cel, la ciutat
on potser ell ha fugit

Se’n va anar
d’amagat en una nit molt fosca.
Jo no sé si a una terra llunyana.

S’en va anar
cap enllà.
No se pas si tornarà.

S’en va anar
no em va donar ni la mà,
que a un adeu no li cal cap paraula.

Se’n va anar
i res de bo em queda per recordar.
Diguem amor, si es ben cert,
diguem Corina
que més enllà fa bon dia,
diguem, si mai que un es perd
és que ha trobat l’alegria.

 Se’n va anar
no em va donar ni la mà
Jo no se quina cosa em diria.

Se’n va anar
cel enllà
i mai mes
no tornarà