1. Un cristià te motius evangèlics i de consciència per rebutjar el comunicat en que la Conferencia Episcopal Española, presidida pel cardenal Joan Josep Omella, dona suport servil a la monarquia dels reis Juan Carlos I i Felipe VI.

2. Els bisbes manipulen unes paraules de Sant Pau. Es bo pregar per tothom, i pels reis. Però també s’ha de dir explícitament que cal pregar pels que son víctimes i perseguits pel règim monàrquic i que, en canvi, s’ha de ser crític amb les accions perverses i repressores de les autoritats.

3. L’episcopat parla de la “sortida” d’Espanya de Juan Carles I i que “respecten aquesta decisió”. No, Omella, no, no es una “sortida”. Es una “fuga” d’amagat, Una fugida d’aquestes característiques es censurable, no es respectable.

4. Els bisbes també fan un reconeixement de “la contribució de Juan Carlos I a la democràcia i a la concòrdia entre els espanyols”. Però ara es tracta d’una altre qüestió. El que està sobre la taula, i que els bisbes callen, son els foscos afers de diners i d’amants protagonitzats des de fa molts anys pel rei emèrit. ¿Tan servils i incoherents son els bisbes espanyols vers el rei? Tots aquests escàndols afecten negativament a la convivència, la democràcia, la justícia, la llibertat, la pau.

5. Els bisbes fan encara mes política sectària (o mala política) fins el punt d’expressar la seva “adhesió” i el seu “agraiment” a Felipe VI. Adhesió i agraïment ¿de que i per què? ¿Pel discurs que va pronunciar a la ciutadania de Catalunya que, malgrat ser assetjats per l’actuació violenta de la policia espanyola, va fer quelcom tan digne i democràtic com anar a votar un 1 d’octubre?

6. Els bisbes espanyols continuen fent política sectària en el seu comunicat servil amb la monarquia quan parlen de la “nostra nació” referint-se a Espanya. S’obliden expressament d’aquells ciutadans, cristians o agnòstics, que consideren que la seva nació es Catalunya o Euskadi a les que els hi correspon tots els drets que son propis de qualsevol nació al segle XXI.