Antoni Puigverd, un home del diari espanyol La Vanguardia
Alguns personatges catalans unionistes i catòlics (de fe o cultura) participen en una campanya a favor del cardenal Joan Josep Omella, defensor de l’Església espanyola com president de la Conferència Episcopal Espanyola, i en contra del sobiranisme / independentisme català democràtic i pacífic, entre els que hi ha nombrosos cristians.
1. Aquests personatges unionites tenen complicitats històriques o actuals amb el PSC / PSOE, el partit dels GAL i del 155. Alguns d’ells com Josep M Carbonell, Antoni Puigverd, Ramon Bassas… escriuen articles de caràcter neoclerical omellista… per exemple, com no! a La Vanguardia. Aquests textos neoclericals coincideixen amb el plantejament clerical i l’estil ofensiu d’un altre article escrit per Ramon de España, de Crónica Global, diari digital ultra espanyolista.
2. El neoclericalisme de Carbonell, Puigverd, Bassas, España… consisteix en emprar la figura d’un clergue, el president de la Conferencia Episcopal Española, per atacar de manera barroera el sobiranisme català i els seus dirigents perseguits pel desprestigiat sistema judicial, policial i mediàtic espanyol. Aquests neoclericals reparteixen de manera maniquea credencials de bons cristians, els que pensen com ells, i acusen als altres, els sobiranistes, de ser anticlericals perquè exerceixen el dret d’expressió i de critica al president de l’episcopat espanyol.
3. Omella es criticable perquè mai ha denunciat la repressió del règim espanyol contra Catalunya o, si es vol, contra amplis sectors de la societat catalana. Omella és criticable perquè mai ha donat suport humà i cristià als exiliats, presos i perseguits polítics catalans. Omella és criticable perquè la seva política te l’objectiu d’enfortir la Conferencia Episcopal Española com un factor de la unitat espanyola imposada per la força i sense passar ni respectar les urnes. Omella és criticable perquè, com arquebisbe de Barcelona, és un factor de divisió de l’Església barcelonina i catalana i també de la societat catalana.
4. Val la pena reproduir un article del periodista Antoni Bassas sobre aquest episodi… “Em sembla que el que el president Torra demanava al cardenal Omella era molt més senzill. Ho va escriure Isabel Turull Negre, germana de Jordi Turull, catòlica, el desembre del 2018, quan ja no va poder callar davant la fredor de l’episcopat català i del cardenal Omella davant els presos polítics. En un article a l’ARA va dir: “No us demano que us posicioneu a favor de la independència, la qüestió no és aquesta. Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d’una injustícia. Segur que sabeu el que està passant, ja que l’Església no ha d’estar tancada en despatxos sinó al costat del seu poble. Estic segura que voleu estar informats de si realment s’està produint una injustícia o no amb aquests germans. No m’heu de creure a mi quan parlo d’injustícia, ho podeu esbrinar vosaltres mateixos i, amb tot el respecte, ho hauríeu de fer. I si realment existeix la injustícia de què us parlo, heu de dir-ho ben alt. De què teniu por? De perdre clientela? Si és això, llavors la vostra Església és una empresa i us hauríeu de treure la paraula cristians”.