El president Quim Torra prega pels exiliats i presos polítics a Montserrat
L’homilia de la missa a Poblet de la festivitat de Sant Jaume (25 juliol) interpel.la a reis i governants. L’homilia a Montserrat (26 juliol) recorda els empresonats.
1. Aquestes homilies es pronuncien pocs dies després de la visita fugaç i d’amagatotis de Felipe VI a Poblet (20 juliol). Ambdues homilies contrasten amb la postura del president de l’episcopat espanyol, cardenal Joan Josep Omella, que imposa un funeral polèmic (26 juliol) a la Sagrada Familia de Barcelona malgrat la delicada situació de pandèmia.
2. El pare Rafel Barruè, prior de Poblet, es refereix en l’homilia al rei Herodes, l’apòstol Jaume, les febleses del poder, la força de la fe i de la llibertat. Diu: “Herodes feu matar Jaume amb l’espasa. Jaume ha begut el calze, ha seguit Jesús, s’ha deixat portar per la voluntat de Déu. Ha donat la vida per Crist. Herodes pot matar el cos, però no la fe, ni l’esperança ni la caritat. Perquè la vida del creient va més enllà de la vida mortal, de la vida d’aquest món. Tenim un Regne al Cel, al lloc del nostre destí com a cristians, un lloc reservat. De moment en aquest món hi ha governants, amos i súbdits, primers i importants, servidors i esclaus. Però Jesús avisa que entre els cristians no ha de ser així: qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau com el Fill de l’Home”.
3.El pare Lluís Planas, monjo de Montserrat, explica: “El primer que va fer Jesús fou anunciar que aquells que ningú valorava, aquests són precisament els qui Déu valora: benaurats el pobres, els humils, els qui desitgen que hi hagi justícia, els qui sofreixen… avui potser diríem els perdedors; però per entendre a fons aquest anunci, demana als deixebles que comencin un camí en el que serà important conèixer el propi interior, i adonar-se que cal fer una transformació, en la qual no és solament important conèixer-se, i acceptar les pròpies limitacions, sinó que cal posar en pràctica allò que s’ha vist que Jesús fa, que és posar l’atenció en els altres. I els altres són com tu, amb les seves limitacions. I ens convida a fixar-nos-hi bé. Ells són imatge de Déu i l’has de saber veure en el pobre, en l’humil, en el qui passa fam i set, en l’empresonat…Tots ells són imatge de Déu. I en aquest procés d’apropament als altres, tu, per a ells, ets imatge de Déu”.