Hola (costa escriure “Benvolut”) Manuel Marchena… Aquesta carta al jutge Manuel Marchena i al Tribunal Supremo només aspira a plantejar críticament  la seva actuació respecte els exiliats, presos i perseguits polítics catalans.

1. El cristià, si vol ser coherent amb l’Evangeli, i un bon ciutadà, per sentit cívic,  han de plantar cara al sistema judicial injust sigui del règim que sigui… coreà, turc, veneçolà, espanyol, ¿d’acord Marchena?

2. Has d’admetre que un policia pot ser lladre i colpejar ciutadans… un bomber, piròman… un educador, pederasta… un periodista, manipulador… un jutge, injust. ¿oi Marchena?

3. Hauries de saber, malgrat la caverna mediàtica, que els exiliats, presos i perseguits polítics catalans, tractats com perillosos criminals violents pel règim monàrquic espanyol, són considerats demòcrates, pacífics, innocents a la Unió Europa on viuen lliures. ¡Que curiós, Marchena! 

4. Cal preguntar-se, dons, si hi ha jutges i jutgesses injustos, ¿que s’ha de fer amb ells i elles? ¿condecorar-los? ¿apartar-los? 

5. Admets que cap llei és respectable si atempta contra els drets i les llibertats de les persones i dels pobles?

6. Val la pena, encara que sigui inútil, explicar-te l’episodi evangèlic que mostra a un jutge que no respecta Déu ni els homes. Un jutge i una viuda son protagonistes d’una paràbola de Jesús (Lluc 18, 1-8): “Jesús va proposar als deixebles una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir. En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. També hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet. Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”. ¿T’identifiques o no, Marchena,  amb aquest jutge que no te temor de Déu ni consideració pels homes?

7. El Papa Francesc comenta (25 maig 2016) aquesta paràbola sobre el jutge injust i sense escrúpols. Diu… “El jutge és un personatge poderós, cridat a emetre un judici sobre la base de la llei de Moisès. La tradició bíblica recomana que els jutges siguin gent temorosa de Déu, dignes de confiança, imparcials i incorruptibles. Per contra, aquest jutge no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. Era un jutge injust, sense escrúpols, no tenia en compte la Llei, feia el que volia, d’acord al seus interessos. Però a ell acudeix una vídua cercant justícia. Vídues, orfes, estrangers eren els grups més vulnerables de la societat. Els drets que els atorgava la llei es podien trepitjar fàcilment perquè, estant sols i sense ajuda, era molt difícil que es poguessin fer valer. Una vídua pobra, sola, ningú la defensaria, podien ignorar-la, ni tan sols fer-li justícia. També l’orfe, l’estranger, l’immigrant… en aquella època era molt fort aquest problema. Davant la indiferència del jutge, la vídua recorre a la seva única arma: continuar molestant-lo insistentment, presentant-li la seva sol·licitud de justícia. I amb aquesta persistència arriba a la meta. El jutge, de fet, en un moment donat l’escolta, no perquè el mogui la misericòrdia o la consciència; senzillament, admet: “Aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”.

8. L’Evangeli i Francesc son contraris als jutges injustos i sense escrúpols, i deixen constància que aquests jutges ja son des d’ara jutjats per la justícia de Déu. El seu suposat poder immens sobre la vida i la llibertat de les persones es desfarà un dia per l’acció de qualsevol minúscul virus que afecti el teu cor, el teu cap i la teva consciencia. ¿N’ets conscient Marchena?… Qué Déu que et jutja, la justicia justa, i la humanitat estiguin amb tu.