Només un Carles Puigdemont potent a les urnes i al carrer pot evitar que ER caigui en la temptació de formar a Catalunya un tripartit autonomista amb PSOE i Comuns / Podemos.
1. Aquesta conclusió pot extreure’s del sondeig de www.elnacional.cat L’ER d’Oriol Junqueras, avui en avantatge, i els sectors de Carles Puigdemont seran segurament diferents dintre d’uns mesos. Han de passar i deixar de passar molts esdeveniments en aquest temps. I el que es determinant son les urnes, no els sondejos. Hi ha partit. Tant de bo no hi hagi VAR perquè llavors sempre guanyen els partits espanyols.
2. Un dels afers que succeeix, i molt significatiu, és que l’enemic número u de l’establishment espanyol (institucional, polític, judicial, policial, mediàtic…) és Puigdemont. El vot a Puigdemont implica un sí majúscul del catalanisme sobiranista a favor de la democràcia, la llibertat, la solidaritat, el dret a decidir, la sobirania, la independència. I posa en qüestió les estructures de l’estat espanyol debilitades, entre altres causes, pels greus tripijocs que es destapen dels borbons.
3. Junqueras, per la seva banda, es juga cada vegada mes la seva credibilitat. El canvi d’estratègia de la direcció d’ER és elogiat pel dependentisme o l’unionisme. L’ER de Gabriel Rufián i Pere Aragonès significa un retorn al règim pre democràtic. S’abraça i dona suport al PSOE dels GAL, del “a por ellos”, del 155, de la repressió… Al PSOE contrari al dret a decidir, l’autodeterminació, la sobirania, la independència, el referèndum. Al PSOE que no és creïble si alguna vegada parla de federalisme, i que actua contra el constitucional estat de les autonomies, les seves competències i els seus recursos. Al PSOE monàrquic, i que es nega a investigar els casos de Juan Carlos i de Felipe González.
4. ER, PSOE de Pedro Sánchez i Miquel Iceta, Comuns de Pablo Iglesias i Ada Colau formarien un tripartit autonomista segons la versió reduïda de la Constitució imposada pel Tribunal Constitucional. Seria un catalanisme espanyolista, disfressat de modernitat i d’esquerranisme, que imposa una Catalunya regional en una Espanya sobirana. D’això en diuen ampliar les bases.