El Govern espanyol (PSOE, Podemos) es riu cada dia d’ER ajornant indefinidament la fantasmagòrica mesa de diàleg que va servir per justificar la investidura de Pedro Sánchez.

1. ”Riure’s d’algú o d’alguna cosa. Burlar-se’n. Mostrar-hi menyspreu, no fer-ne  cas”. (Diccionari de la Llengua Catalana). El bipartit espanyol (PSOE de Pedro Sánchez i Miquel Iceta; Podemos de Pablo Iglesias i Ada Colau) només està interessat en salvar-se encara que sigui cercant la salvació en el desmantellat Cs. El Govern espanyol juga amb aquest partidet que pacta amb PP i VOX com juga amb ER. El plantejament socio-econòmic i regionalista de Ciudadanos  es comprat per l’actual Govern espanyol.

2. L’ER de Gabriel Rufián, Joan Tardà, Pere Aragonés, Salvador Sol…, amb la benedicció o impuls d’Oriol Junqueras, accepta aquesta humiliació i manté un accelerat procés de degradació política. Tota una demostració de que el veritable objectiu de PSOE, Podemos i ER es crear un tripartit autonomista a Catalunya.

3. Queden configurats dos blocs o, si es vol, dues línies d’actuació. Un bloc és el “catalanisme espanyolista”, des de VOX al PNC (Partit Nacionalista de Catalalunya), passant per l’actual cúpula d’ER, que preconitza una Catalunya regional en una Espanya sobirana i que accepta la visió restrictiva de l’autonomia imposada pel desprestigiat Tribunal Constitucional. És l’Espanya centralitzadora, sense el més mínim federalisme, repressora, dels GAL.

4. El bloc del “catalanisme sobiranista” gira en torn del president  exiliat Carles Puigdemont i el seu equip. L’exili sempre ha jugat un paper clau en la política catalana. Exemple, el president Josep Tarradellas. El “catalanisme sobiranista” preconitza una Catalunya sobirana que mantingui una relació amb una Espanya sobirana basada en la democràcia, la llibertat, la solidaritat, el diàleg pacífic, el respecte mutu a les sobiranies d’ambdues parts.

5. El “catalanisme espanyolista” compta amb el suport dels aparells de l’estat, de la caverna mediàtica, de la pràctica totalitat dels mitjans audiovisuals, de diaris com La Vanguardia i El Periódico. El “catalanisme sobiranista” compta amb la comprensió de mitjans digitals; amb la força pacificadora i exemplar dels exiliats, presos i perseguits polítics: i, sobretot, amb la complicitat  consolidada de milers de ciutadans.