1. Juan Carlos I, rei emèrit, no pot ser investigat per foscos afers (Ave a la Meca, amant Corina…) degut a una decisió dels “demòcrates” (?) PSOE, Podemos, PP, VOX, Cs. Argumenten que constitucionalment és “inviolable” i “no està subjecte a responsabilitat” de manera “permanente”. Aquest plantejament sintonitza amb els “Principios” del feixista “Movimiento Nacional” que també son “permanentes”. Els “demòcrates” (?) del règim borbònic avalen el lligam entre franquisme i monarquia. El dictador Francisco Franco va imposar com a rei a Juan Carlos, pare de Felipe VI i avi d’Eleonor i Sofia.
2. A diferencia de Franco i dels reis d’Espanya, Jesús de Natzaret es fa sempre responsable dels seus actes i es violable. Per això es objecte de la repressió militar i de les autoritats de l’establishment. Ell, bo i just, profundament humà i obert a Déu, i que no viu en cap palau, es perseguit, detingut, torturat, jutjat, condemnat i crucificat.
3. Franco, a més, s’auto proclama “caudillo de España por la gracia de Dios” i ho fa inscriure en les monedes. ¿Es blasfema l’autoproclamació de Franco? El segon manament de la llei de Déu, segons el clàssic Catecisme de l’Església catòlica, estableix: “No prendràs en fals el nom del Senyor el teu Déu (…) Prohibeix abusar del nom de Déu (…) La blasfèmia s’oposa directament al segon manament (…) Es també blasfem recórrer al nom de Deu per justificar pràctiques criminals, reduir pobles a la servitud, torturar o donar mort”.
4. El segon manament té un altre apartat: “No juraràs el nom de Déu en va”. I en la proclamació com successor com a cap d’estat, Juan Carlos va jurar davant les Cortes franquistes: “Juro lealtad a su Excelencia el Jefe del estado y fidelidad a los Principios del Movimiento Nacional y demàs Leyes Fundamentales del Reino”. ¿Compleix Juan Carlos aquest jurament? ¿Considera que aquells ‘principios’ no son ‘permanentes’? ¿Aquests “principios” formen part del mateix tripijoc que els afers de l’Ave a la Meca i Corina? “Es perjuri qui, sota jurament, fa una promesa que no te intenció de complir o que, després d’haver-la promès sota jurament no la manté” (Catecisme de l’Església catòlica). Jesús ofereix una alternativa: “No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és si; no quan es no. El que es diu de més, ve del Maligne” (Mateu 5, 34-37).
5. Mentre, la “justícia” (?) espanyola, el de la monarquia hereva del franquisme, ofereix un panorama desolador. Felipe González (Gal terrorista), José Maria Aznar (mentides sobre les armes de destrucció massiva per justificar guerra a Irak), Juan Carlos (Ave a la Meca, Corina)… estan en llibertat i sense ser jutjats. Alhora els dirigents sobiranistes catalans demòcrates i pacífics son perseguits per posar urnes i son exiliats i presos polítics. El president Quim Torra és perseguit per posar una pancarta reivindicant llibertat. La diputada Laura Borràs es sotmesa al Tribunal espanyol que condemna als polítics catalans per un suposat fraccionament de contractes públics que ella sempre ho nega amb documents a la ma…
6. El Déu de Jesús, realment, no es ni el dictador Franco, ni els reis Juan Carlos I i Felipe VI, ni Felipe González, ni José Maria Aznar. El Déu de Jesús s’identifica amb els perseguits, els marginats, els crucificats.