Llarga pausa per a Manuel Cuyàs que amb només 67 anys se’n va amb la creu d’Antoni Tàpies del seu estimat “El Punt Avui +”.

1. Fa just un mes, 15 de maig, en Manuel Cuyàs va escriure el seu últim article a “El Punt Avui +” amb un contingut i un títol molt seu: “Dissabte al barber”. Les darreres línies deien, diuen ja per sempre: “Ha arribat el moment de fer una llarga pausa. L’hora del transplantament tant anunciat ja és aquí. Gràcies a tots, lectors”. El seu barber, el Jordi Pujol, tants i tants lectors, companys, amics i coneguts ja l’enyoren.

2. Tothom sap que hi ha mort en la vida. Uns pensen i diuen que el teatre de l’existència s’acaba així. Altres esperen i intueixen que hi ha vida en la pols, en la terra vivificada, en la profunditat de la mort. Es molt humà que sigui així, i res del que és humà és aliè als homes i les dones d’arreu i de tots els temps. Tot el que és humanitat forma part de l’obra periodística, literària i cívica de Cuyàs. Descansa en pau.

3. Els lectors sentiran l’absència d’en Cuyàs. Trobaran a faltar els seus escrits originals, quotidians, irònics, somrients, plens de saviesa humil a “El Punt Avui +”. Un diari català  que en el seu logotip porta un signe que és sempre present en l’obra pictòrica de l’universal Antoni Tàpies. ¿Una “T” de Teresa, la seva dona? ¿Una “T” del mateix Tàpies? ¿Una creu” (+)? ¿Opcions versemblants i compatibles?. Un dia, el 20 de març del 2009, el fotoperiodista Pedro Madueño va demanar al pintor si podia dibuixar-se la “T” de Tàpies al seu rostre per fer-li una foto. Tàpies li va respondre: “No em pintaré una T sinó una creu. La creu que m’ha acompanyat tota la vida”. Tàpies va morir tres anys després (6 de febrer del 2012).