L’afer Neymar és un cas clar d’ètica esportiva que dona de ple en el Barça que és més que un club

1. El signant (soci 1.424) ignora el que els milers de socis i els milions de barcelonistes que hi ha a Barcelona, Catalunya i la resta del planeta pensen sobre l’afer Neymar.

2. La tesi, exposada sistemàticament pel periodistes Lluïs Foix, és sintetitza en el titular: “Neymar, no o no”. Els seus arguments són que el futbolista ha actuat, tant al fitxar com al marxar del Barça per diners… que filtre informacions per tornar… que destaca per la seva immaduresa personal…

3. El soci 1.424 opina que aquests criteris son valuosos. Tan ho son que s’haurien d’aplicar als actuals i als futurs jugadors de la plantilla. Llavors, en molts casos, s’hauria de passar del “Neymar, no o no” al “Neymar i altres, no es no”.

4. Queda un darrer argument dels que són contraris al retorn de Neymar. El genial jugador brasileny ha interposat una querella contra el Barça que no ha estat retirada. Però aquí cal fer una pregunta. ¿Té Neymar motius justos i jurídics o no els té per interposar aquesta querella en defensa dels seus drets professionals i personals?. Si té motius, la querella, sempre emprenyadora, ha de ser resolta per la via del diàleg.