“Temps de pandèmia i confinament. Culte i litúrgies perden protagonisme religiós. Els espais sagrats de les esglésies es buiden. Cantúries i orgues emmudeixen. El seu ressò queda silenciat per l´estat d´alarma. S´ha informat rigorosament a la feligresia sobre la dispensa del precepte dominical. Ajornament de les primeres comunions i les confirmacions”.
1. EXPERIÈNCIA HUMANA. “Cal, en aquestes circumstàncies, prendre’s més interès i preocupació no només pel culte sinó per tot el que forma part també del nucli de l´Evangeli. Amb la mateixa insistència que es parla del culte ¿perquè no s´alimenta la fe dels creients amb la força del testimoni? En moments de grisor, la fe, més que mai, ha d´aparèixer com una font de sentit i d’experiència humana, ha de inspirar les significacions que donen pas al compromís humà per viure dins l´acció lliure i alliberadora de la persona i, per damunt de tot, donar esperança a la vida. (Discurs del Papa Francesc el Diumenge de Pasqua)”.
2. L’ENDEMÀ DE L’EPIDEMIA. “La Conferència Episcopal Espanyola parla d’unitat per fer front al coronavirus. Els bisbes i el seu president insisteixen que “unidos venceremos el coronavirus”. No és casual que aquest llenguatge és l’emprat pels caps militars i polítics de l´Estat. La unitat per a la Església ha de significar l´esperit ecumènic, no el territorial. La pandèmia pot esdevenir ocasió per aprofundir i fer realitat una autèntica comunió amb totes les denominacions de les Esglésies cristianes. Aquest retrobament definitiu seria la millor resposta i testimoni de fraternitat en aquestes circumstancies úniques. ¿Per què l´Església i els seus més oficialment representants passen de puntetes sobre els problemes econòmics i sanitaris de les persones que viuen amb plor i penúria la pandèmia? Sempre hi ha Càritas, institució necessària però no suficient. Es continua alimentant l´escàndol de l´exclusió i ajornant les situacions d’indefensió i pobresa. L´Església ha de plantejar-se amb quina veu anunciarà l´Evangeli l´endemà de l´epidèmia. Per què no s´afanya amb fermesa a denunciar un model social i econòmic que ha fet possible aquest episodi? Per què no denuncia la manca de recursos subsidiaris de l´Estat per alleugerir la llosa caiguda sobre tantes persones i famílies? Com quedaran els treballadors i els petits empresaris sense el suficient suport econòmic de l´Estat en una situació d´emergència? Pandèmia i confinament desestabilitzen la societat que es creia que ho controlava tot, i ha vist que no era així. Hem pecat d’incauts somiant les meravelles del progrés i el consum”.
3. EL JESÚS DE LA CREU. ”En el silenci, la soledat i, sobretot, en la nuesa de les formes i del culte, el creient també descobreix la riquesa de l´Evangeli. Ens sentim més a prop del Jesús de la creu que de les ostentacions clericals que emmascaren i justifiquen sovint una religiositat allunyada d´una fe en esperit i veritat. Després dels temps de les urgències sanitàries, venen altres temps no menys complexes i nous reptes. Cal explicar al poble, sense embuts ni mentides, amb llenguatge entenedor, el què s´ha fet, com s´ha fet, que s´ha deixat de fer sobre la salut pública i la salut democràtica. Si no es diu, es pot caure en el risc, força plausible, de veure´s instaurada una autocràcia de l´autoritat competent despullada de legitimitat. La democràcia no és únicament ni exclusivament l´afer dels polítics. És, abans que tot, participació del poble. És una ocasió per a promoure-la en un moment en que l´Estat es troba amenaçat per una pandèmia”.
4. CORONA DESPRESTIGIADA. “Hi ha el perill de caure en el pretext de les bones intencions amb preses de poder inacceptables. La sensació que l´Estat dona en la gestió del coronavirus és no respectar les regles de joc d´un estat de dret democràtic. 1) En la gestió, l´autoritat competent (incloent-hi l´exèrcit) ha volgut assumir totes les competències per a resoldre la crisi del coronavirus. 2) No ha tingut present ni ha fet participar un ampli equip de treball “científic-pluridisciplinari” en les decisions adoptades. 3) Ha plantejat les actuacions socio-sanitàries sobre l´àmbit de l´Estat obviant els responsables dels territoris, i les seves competències i menyspreant el seu valuós coneixement de la realitat. 4) Al costat dels científics, hauria d´existir un comitè “social” encarregat de formular i transmetre el què el poble planteja en el transcurs de la pandèmia. Aquestes polítiques desencertades podrien dur l´Estat espanyol en la etapa “post-pandèmia” a un cert naufragi amb un llastre històric gens recomanable. I d´una historia empeltada per una transició insatisfeta i una Corona desprestigiada”.
5. LLAVORS DE FRATERNITAT. “La humanitat sencera queda ferida en la pandèmia i Catalunya, a més, humiliada. La situació demana urgentment revifar les brases per un nou país, que el ble de la llibertat i la solidaritat il·luminin camins i desvetllin els ulls d´uns partits que semblen mig endormiscats. Tanmateix moltes persones han sembrat en aquest temps llavors de solidaritat i fraternitat. Testimonis encoratjadors posen el seu compromís al servei dels febles i malalts. Actituds amb un tremp molt ferm per a fer front a comiats dolorosos dels difunts en situacions precàries. S´expressen molts sentiments de condol i consol als familiars de les víctimes traspassades, compartint-los amb esperança”.
6. ELS QUE ENS HAN DEIXAT. “Una petita reflexió final sobre la importància per a mantenir la salut. Cal renunciar a les greus infidelitats a les que sotmetem el medi ambient. La crisi que sofrim és un gran perill però, alhora, una gran oportunitat. No en tindrem prou amb vacunes. La salut també es manifestarà per una transformació tecnològica, política i social de la societat. El risc d´un menys capteniment d´una ètica de la globalització continuarà afectant les llibertats, les diferències, les barreres humanes. Tornarem a pandèmies imprevisibles. El papa Francesc, a l’encíclica “Laudato si” (2015), situa la salut humana i del medi ambient en la mateixa línia de responsabilitats polítiques”.
“La Comunitat de Sant Medir ha conegut i sofert l´abast d´aquest flagell amb un nombre de difunts considerable. En nom de totes les persones que compartim uns mateixos sentiments d´amistat i pertinença al barri de La Bordeta manifesto el condol i suport a les famílies i amics dolguts per la seva absència. Properament tindrà lloc a la Parròquia una celebració cristiana, de comiat, recordança i gratitud a tots aquells i aquelles que ens han deixat. Serà com una font extraordinària de Vida i desperança, tot continuant nosaltres amb amor la seva obra”.
(“Coronavirus, una mala passada” és un article de mossèn Enric Subirà, publicat a la revista “Pedres vivents” de Sant Medir, històrica i compromesa parròquia de l’arxidiòcesi de Barcelona)