El policia blanc que, en nom d’una merda de legalitat, assassina, a Minneapolis, al ciutadà negre George Floyd que crida “no puc respirar” és avui i arreu el símbol de la repressió. Crit de llibertat i, si es possible, somriure desballesten l’aparell repressor.
1. Els polítics autoritaris, els carcellers, els censors, els corruptes, els que practiquen les portes giratòries, els repressors … no somriuen… o el seu somriure és fals, gèlid.
2. Els polítics i els ciutadans compromesos amb els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles poden somriure malgrat siguin perseguits. Miquel Martí i Pol ja va escriure l’any 1982 el poema “I amb el somriure, la revolta”.
3. Muriel Casals, dona d’exquisida qualitat humana i gran autoritat moral, es un referent del sobiranisme català democràtic i pacífic… l’exponent de la revolució dels somriures! Ella va morir sobtadament atropellada per una bicicleta a la ciutat de Barcelona (14/02/2016). Quim Torra parla sovint de la contribució política, cultural, cívica, ètica, nacional, sobiranista de Muriel Casals.
4. Segueixen algunes de les idees aportades per Muriel Casals i que son vigents…
-“La causa de la independència de Catalunya no és contra res ni contra ningú. És a favor d’una vida millor per a tothom”.
-“Som aquí per a fer conèixer la nostra causa, que és la causa de Catalunya i també, sobretot, la causa de la democràcia”.
–“No som aquí per a buscar un somni, nosaltres som el somni. Aquesta és la nostra força”.
-“La nostra aportació al patrimoni universal és significativa. Hi ha una empremta catalana en la cultura europea i això ens ha d’enorgullir”,
–“Hem estat en situacions molt més difícils durant la nostra història i les hem remuntades, perquè no hem estat mai tan a prop d’aconseguir l’objectiu de la independència. No hem tingut mai un gruix tan important de gent d’esquerres, de centre i de dreta, compartint aquest desig. Ara hem rebut un cop, però ens en refarem. Si estem molt tristos, pensem com es devia sentir la gent el 1939. Això no és res al costat d’allò”,
-“Escoltem, que som de tots.»
–“Serem invulnerables si estem junts, no hi ha tribunal que ens tombi”.
-“Els drets de les dones estan molt ben reivindicats i ara toca exercir-los”.
-“La llibertat no és negociable”.
-“Jo defenso els partits; soc d’una època en què els partits eren prohibits i això sí que era dolent. Els partits polítics, amb totes les imperfeccions, són instruments de la democràcia absolutament necessaris. Els tinc un gran respecte”.
5. El crit “no puc respirar” de George Floyd, la revolució dels somriures, les paraules de Muriel Casals… interpel·len als demòcrates, als pacificadors, als independentistes per l’alliberament de tota repressió.