La ministra de Defensa, Margarita Robles, es reconeix cristiana en una entrevista a “Vida Nueva”. Ho ha fet altres vegades. Plantejar-li una proposta cristiana és raonable.
1. L’entrevistador diu a la ministra: “Sé que es cristiana. No sé si esta pandemia le ha supuesto una crisis de fe, si ha sido precisamente esa fe un espacio para descansar y confiar…” Margarita Robles contesta: “Esta crisis ha hecho tambalearse muchas cosas que dábamos por sentadas. Aunque hay que ser optimista y mirar al futuro. Este país ha demostrado que es capaz de hacer frente a una situación tan dura como la pandemia con responsabilidad y solidaridad. Y ese espíritu que tienen los españoles va a hacer que superemos esta crisis, juntos, y afrontemos el futuro con esperanza. Estoy segura de que todos los españoles, en un ámbito tan duro como el confinamiento, han mirado a su interior para buscar lo mejor de sí mismos”.
2. Aprofundint en l’interior de la ministra Robles, pot plantejar-se-li algunes qüestions que preocupen a Catalunya i als demòcrates d’arreu com, per exemple, els presos i exiliats polítics catalans… encara que ella els consideri polítics presos i fugats… curiosos fugitius quan tothom sap on es troben, fins i tot a l’europarlament, i son considerats demòcrates pacífics a la Unió Europea on viuen en llibertat.
3. Pot proposar-se a Robles si estar disposada a parlar i a visitar als exiliats i presos polítics per donar-los suport humà i cristià. Ella sap que el Déu de Jesús beneeix als que visiten presos i maleeix als que no ho fan (Mateu 25, 34-41).
4. En aquestes visites, la ministra i els polítics catalans empresonats o que estan fora del territori estatal espanyol podrien parlar de Jesús, home bo i just, condemnat pel establishment legalment establert. Podrien tractar de tot plegat des de la perspectiva de l’esperit i els valors cristians. Al cap i a la fi alguns d’aquests polítics es confessen cristians com, per exemple, Carles Puigdemont, Toni Comín, Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull…. La seva fe és alliberadora i no te res a veure amb el nacional catolicisme de l’Espanya franquista.
5. Robles i els seus interlocutors podrien parlar sobre la situació personal, judicial i política dels líders catalans, dels informes policials manipulats, de la guerra bruta, de personatges com Diego Pérez de los Cobos i similars, de les llibertats i els drets de totes les persones i de tots els pobles, de la visió que en té la Doctrina Social de l’Església que es coincident amb la Declaració Universal dels Drets Humans.
6. La ministra s’assabentaria de manera directa que el sobiranisme català democràtic i pacífic no va contra ningú. L’independentisme propugna que la relació entre Espanya i Catalunya es basi sobre la democràcia, la llibertat, la solidaritat, el respecte mutu a la sobirania d’ambdós pobles. Margarita Robles hauria de reflexionar sobre el fet que el sobiranisme català provoca una dinàmica democratitzadora i alliberadora a la pròpia Espanya a la que li fa mes bé que cap altra força espanyola.