Joan Tardà (ER) signa l’article “Més ‘junquerisme’ i menys ‘torrisme’” a “El Periódico”, diari espanyol en crisi econòmica i de identitat, que ha tingut tres directors en un any… el sectari Enric Hernández, Anna Cristeto que no se n’ha sortit i ara Albert Sàez.
1. L’article de Tardà no aporta res de nou. Repeteix els tòpics de sempre. Val la pena mencionar-los. Queda clar, un cop mes, que ERC perd la “C” de Catalunya per decisió de la seva actual direcció. L’ex diputat cita explícitament el partit en dues ocasions amb l’expressió “Esquerra Republicana”. Les primeres línies d’aquest text fan gràcia o, potser millor, pena. Escriu: “Més ‘junquerisme’ i menys ‘torrisme’, que traslladat a l’àmbit espanyol podria ser llegit com ‘más pablismo y menos sanchismo’”. Així demostra l’engany de la cúpula dirigent del partit quan parlen d’ampliar la base de l’independentisme però exclouen amplis sectors que ja ho son. Exclouen el “torrisme”.
2. Aquesta política de Tarda o “tardarisme” consisteix en menysprear als qui no pensen com ell i els qualifica de traidors. Un dia, 22 de setembre del 2017, Tardà va parlar una assemblea d’estudiants a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. Va afirmar amb el seva veu potent i el seu estil dogmàtic… “Nosaltres i vosaltres tenim el compromís de parir la República però qui l’ha de capitanejar sou vosaltres. Si no ho feu, haureu comes un delicte, un delicte de traïció a les generacions que no s’han rendit, un delicte de traïció a la terra”. Per aquells dies també el seu companya Gabriel Rufian qualificava al president Carles Puigdemont de traïdor referint-se al traïdor Judes i les 155 monedes de plata.
3. El president Quim Torra ha comentat les expressions de Tardà. Ho ha fet en un tuït exquisit: “Estimat amic, estic acostumat a gairebé totes les teves pirotècnies verbals, però això del ‘torrisme’ m’ha deixat bocabadat. I equiparar-lo al ‘sanchisme’ supera els límits de la meva imaginació. No acostumo a veure la vida en clau espanyola. Fàcil, jo vull la independència. I tu?”.
Ho sento, algú ho havia de dir