“Quintacolumnisme. Tàctica basada en la cinquena o quinta columna / Treball polític i militar efectuat en el mateix territori de l’adversari”. (Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans)

         1. El periodista Andreu Farràs, via facebook, retreu als presidents Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra… que no han estat designats de forma republicana. Aquest signant respon: “Pensava que foren escollits pel Parlament. Pensava que tots son perseguits per regim borbònic espanyol amb el suport dels quintacolumnistes. Devia estar equivocat”. El periodista i escriptor Andreu Claret hi intervé: “Saps què és un quintacolumnista? Durant la guerra els fotien a Montjuïc o els afusellaven. Qui son ara?”. Pregunta retòrica de Claret que va formar  part de la direcció de dos partits comunistes: PSUC i PCE.

2. L’expressió “quinta columna” s’atribueix al general Emilio Mola, en referir-se en una locució radiofònica de 1936 a l’avanç de les tropes revoltades a la guerra civil espanyola cap a Madrid.  El general va comentar que, mentre sota el seu comandament quatre columnes es dirigien cap a la capital  n’hi havia una cinquena formada pels simpatitzants del cop d’estat que treballaven clandestinament dins la capital a favor de la victòria colpista. De la mateixa manera, simpatitzants de l’Eix consideraven els partisans que combatien clandestinament al feixisme en els seus propis països com una cinquena columna.

3. Donada la procedència política d’Andreu Claret, públicament coneguda, es didàctic reproduir un paràgraf de l’article “El PSUC del Guti” escrit el 2006 per Joan F. López Casanovas… “Les intervencions del carrillisme, d’un centralisme ofegós i d’una incomprensió de la realitat, dins la política dels comunistes catalans, amb l’ajut inestimable de quintacolumnistes d’un o altre caire, van resultar definitives per dinamitar aquell PSUC, que abans i durant la Transició havia estat, més que un partit polític, un referent per a milers de demòcrates” .
4. L’expressió quinta columna s’empra per a designar, en una confrontació, el sector d’un grup o de la població que és lleial al  bàndol adversari i deslleial al propi grup o a la pròpia comunitat.  Quintacolumnisme, col·laboracionisme, resistència… en un sentit o altre… de manera més o menys clandestina… en les més diverses situacions… s’ha donat sempre en la història dels grups i dels pobles. També ara.