Molts han mort sols… a residències de gent gran, hospitals, centres mèdics. Sistema col·lapsat. Confinament. Inhumanitat. Escàndol. Soledat. Angoixa de tots plegats. Infinita fragilitat humana.

1. “Jesús digué a un seguidor: ‘Segueix-me’. Ell respongué: ‘Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare’. Jesús li contestà: ‘Deixa que els morts enterrin els seus morts. Tu ves i anuncia el Regne de Déu’” (Lluc 9, 59-60). Paraules sorprenents, dures, provocadores de Jesús de Natzaret. ¿Possible interpretació? La vida continua. Anunciar el Regne de Déu implica actuar ara i en el futur a favor dels vius, del seu benestar, de la seva llibertat, dels que pateixen, dels que estan malalts, dels presos, dels exiliats i presos polítics, dels perseguits, dels mes marginats. Anunciar el Regne de Déu també significa que calia haver actuat d’aquesta manera abans de que dones i homes morissin, fossin enterrats o incinerats.

2. Tots tenim responsabilitat en aquests esdeveniments encara que amb diversitat de grau. El “mando único competente”. El Govern espanyol, els Governs, l’oposició. La mala gestió per parar la pandèmia. El sistema econòmic. El sistema sanitari. Les forces de seguretat. Les famílies que deixen, o a vegades abandonen, la gent gran a les residencies. El Registre civil dependent del Ministeri de Justícia que fan feixuga els tràmits burocràtics. Els mitjans de comunicació que pontifiquen però que mai abans han fet periodisme d’investigació sobre aquestes qüestions com, per exemple, l’estat de les residencies.

3. Tots, tots, som responsables de que el coronavirus ens estigui superant en la vida, en el confinament, en el contagi, en la mort. “Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra” (Joan 8,7). Ho va dir Jesús als mestres de la llei i als fariseus que volien apedregar a una dona sorpresa en adulteri. Un altre vegada el sistema judicial! Tots els acusadors en sentir això s’anaren retirant l’un darrera l’altre, començant pels mes vells. Aquí ho deixo… que diria l’advocat Gonzalo Boye.