1. Pedro Sánchez diu ara que ofereix una “cogobernanza” a les comunitats autònomes. Concepte inconstitucional. “Cogobernanza” no figura a la Constitució. Hauria de fer una altra cosa. Renunciar al capdillista “mando único competente” i actuar segons l’esperit i la lletra del constitucional estat de les autonomies que reconeix les nacionalitats.

2. El president Sánchez no hauria de mentir. Afirma en roda de premsa que Espanya ocupa el cinquè lloc del món que més tests realitza segons un rànquing de la John Hopkins University. Però la CNN revela davant el mateix Sánchez que aquesta universitat desmenteix l’existència de cap rànquing. Un altre mentida consisteix en propagar que el règim espanyol es capdavanter en la lluita contra la pandèmia. La realitat és al revés. EE.UU, Espanya, Regne Unit i Itàlia son els quatre estats amb mes infectats i morts per coronavirus en relació al número d’habitants.

3. Sánchez, d’escassa credibilitat, ha de saber que els governs populistes pensen que es pot mentir sense que no tingui cap efecte. Però la  mentida, també en política, acaba sabent-se i no és rendible a mig ni a llarg termini.

4. Aquests fets porten a afirmar que la “unidad de España” es el que guia al president Sánchez de la mateixa manera que el “America great again” es el que guia el president Trump. Ni Espanya ni Estats Units, amb el seu elevat nombre d’infectats i de morts, son cap model. Cal recórrer a Alemanya i Corea del Sud com dos exemples de gestió correcte del coronavirus.

5. Altres exemples de bona gestió son països de baixa densitat de població… Islàndia (1 milió d’habitants), Nova Zelanda (5 milions), Noruega (5 milions), Finlàndia (5 milions), Dinamarca (6 milions). Els casos de Gales (3 milions) i Escòcia (5 milions) son interessants perquè no segueixen les mesures de Boris Johnson des de Westminster. Catalunya (7 milions d’habitants), sense el “mando único competente” del president espanyol, podria i hauria d’estar entre aquests països.