Els ciutadans, amb el sentit mes bell de la paraula, tenen uns primers deures cívics per superar el coronavirus… i Pedro Sánchez te el deure de rectificar la seva actuació

1. Fer cas al que recomanin els experts és avui el primer deure cívic per superar la pandèmia. I és que el coronavirus actua sobre la humanitat com aquell asteroide que va caure fa milions d’anys a la Terra i va liquidar els dinosaures. Cal sobreviure i viure.

2. Hi ha alhora altres primers deures cívics. Acceptar amb humilitat la fragilitat de la condició humana. La devastadora pandèmia es produeix en un mon d’altíssim nivell tecnològic i científic com mai havia tingut. Sembla que la humanitat te un poder il·limitat… però la realitat, el sofriment i la mort demostren que es tracta d’un altre de tants ídols que hi ha hagut al llarg de la història.

3. Un altre primer deure cívic consisteix en alliberar-se de la temptació de retornar al refugi de les cavernes, o d’abraçar-se a un sistema autoritari o dictatorial. Les persones i els pobles no poden renunciar als valors de la democràcia, la convivència, la solidaritat, els drets humans, els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles.

4. Un altre primer deure es reconèixer que la pandèmia no pot ser tractada arreu de la mateixa manera com pretenia el Govern de Pedro Sánchez, potser amb la intenció de consolidar la unitat d’Espanya per sobre de tot. Els fets demostren que el virus incideix de manera diferent segons les característiques de cada territori i segons la gestió que es faci per fer front a la pandèmia. Un exemple. La gestió és molt millor a Alemanya i a Portugal que a Espanya on el nombre d’infectats i de morts és molt elevat. L’Espanya del “mando único competente” ha d’analitzar de manera urgent que fa malament i com es, en canvi, que Alemanya i Portugal ho fan be.

5. Pedro Sánchez ha de rectificar i deixar de ser el capdillista “mando único competent”. El dilema es retornar al règim predemocràtic o mantenir el procés d’aprofundiment democràtic,