La “nova normalitat” sanitària, social, econòmica… i política que dibuixa el president Pedro Sánchez es un retorn accelerat i desacomplexat a la predemocracìa.
1. Sánchez reconeix que, en aquesta crisi provocada pel coronavirus, el present i el futur és imprevisible… però s’agafa ben fort amb la ma dreta a uns punts que, com los “principios del movimiento nacional” franquista son “por su pròpia naturaleza permanentes e inalterables”. Un d’aquest punts es que el Govern PSOE/Podemos que Sánchez presideix es la “única autoridad competente”. Aquestes paraules recorden allò de “una autoridad competente, militar por supuesto” que es va proclamar en el cop d’estat del 23F. Una expressió en sintonia amb el capdilisme de la dictadura… “Francisco Franco Caudillo de España por la gracia de Dios”. Predemocracia pura i dura al segle XXI.
2. Un altre punt de l’aposta predemocràtica del Govern Sánchez es la recuperació de les tronades “provincias” d’un temps que no es el nostre que cantaria Raimon. L’objectiu es clar. Menysprear i liquidar el constitucional estat de les anomenades autonomies. Algunes autonomies son considerades nació per bona part de la seva població o, com a mínim, “nacionalitat” en terminologia constitucional. Però això es intolerable per Pedro Sánchez. Res, per tant, de respectar les competències de les autonomies, ni de col·laboració entre el Govern central i els Governs de les comunitats. Només dependència i subordinació d’aquests Governs, com el de Catalunya, respecte el centralitzador i autoritari Govern d’Espanya. Predemocracia pura i dura al segle XXI.
3. El discurs i l’actuació del Govern “progre” (?) PSOE/Podemos de Sánchez, a mes, no te absolutament res de federal. Res. Aquí no hi ha el més mínim federalisme ni competencial, ni financer, ni de poder polític. El federalisme espanyol és un bluf, un engany… diguin el que diguin catalans del PSOE com Miquel Iceta, Salvador Illa, José Zaragoza, Eva Granados, Àlex Pastor, el fins ara alcalde de Badalona, i similars… Predemocracia pura i dura al segle XXI.