La Vanguardia continua intentant recuperar els subscriptors perduts en els darrers anys, que sembla que són molts. Reben quasi diàriament ofertes via internet i periòdicament telefonades dels serveis corresponents del diari dels Godó. Fins i tot, en plena crisi del coronavirus. Un internauta, Jordi xxxx, explica la seva conversa a www.avantguarda.cat
-Bon dia. El telefono de La Vanguardia. ¿Puc parlar amb el senyor Jordi?
-Jo mateix. Digui
–¿Vostè havia estat subscriptor de La Vanguardia?
-Sí. M’han telefonat diverses vegades fent-me la mateixa pregunta. Ja els he dit que em vaig donar de baixa fa temps com el meu pare es va donar de baixa fa molts anys de La Vanguardia española en motiu de l’afer del director Galinsoga que va enviar els catalans a la merda… I perdoni aquesta expressió grollera però és la que va fer servir aquell individu…
-Bé, be… el telefono per dir-li que ara val la pena que torni a fer-se subscriptor. Hi ha una sèrie d’avantatges. El diari te noves ofertes informatives, mes seccions, una presentació més àgil i dinàmica… Segur que serà del seu interès… La Vanguardia…
-No, gràcies. No m’interessa…
-Però…
-Vaig donar-me de baixa perquè el diari perdia objectivitat i credibilitat. No mereixia la meva confiança. Varen desaparèixer algunes signatures que eren els meus referents. No m’agradava l’orientació de bona part del seu contingut… el servilisme monàrquic, l’espanyolisme militant, el menyspreu al sobiranisme català… per part del director, de l’equip directiu, de molts col·laboradors….
-Escolti, senyor Jordi …
-Em recordava el que els meus pares emprenyats m’havien explicat de Galinsoga.
-El senyor Màrius Carol ja no es el director.
-Ah no? No ho sabia.
-El varen canviar fa poques setmanes. Perdoni que insisteixi. El diari te un nou aire, nous reptes.
-Doncs veins i amics que, abans del confinament, fullejaven diaris al bar em diuen que La Vanguardia manté el mateix tarannà.
-Però…
-Perdoni senyora. Vostè no te cap culpa. Compleix la seva tasca de fer trucades als que un dia fórem subscriptors. Es pacient i amable… però digui als seus caps que no tornaré a comprar ni a subscriurem a La Vanguardia. El diari que faci el que vulgui encara que hauria de donar-ne comptes del que fa perquè està fortament subvencionat amb diner públic. Jo també faré el que vulgui. Només faltaria. Jo ara llegeixo El Punt/Avui, l’Ara, i segueixo diversos diaris digitals.
-Be, be. Doncs, perdoni… i gràcies per la seva atenció. Que tingui un bon dia.
-Igualment, bon dia. I que tots superem bé el confinament.