¿Un enemic invisible ens té confinats? Hi ha dos grans enemics devastadors i visibles mentre el confinament no es total

1. Un enemic es el coronavirus que passeja fantasmagòricament pels carrers deserts, per les cases amb espais reduits, pels hospitals saturats de malalts, pels centres que no son de serveis essencials però on incomprensiblement encara hi ha gent que treballa. El maleís virus, sigui dit amb llenguatge militarista tan espanyol, volta impúdicament per terra, mar i aire.

2. L’altre enemic, mantenint el llenguatge militarista, es la ultra recentralització de les administracions ordenada pel Govern d’Espanya que menysprea i trenca el constitucional estat de les autonomies. Queden en evidència la incompetència sinistra del ministre Salvador Illa… passant pel exhibicionisme militar que juga un paper aparentment directiu que ara hauria de ser jugat pel personal entès sanitari i científic… arribant fins el president Pedro Sanchez que, com un cabdill tercermundista, s’autoproclama “autoridad única competente” i del “ordeno y mando” enlloc de cercar la col·laboració dels responsables dels diversos territoris de l’estat. Caldria afegir el lamentable paperot dels discursos, gestos i silencis de Felipe VI, el fill de Juan Carlos afectat per Corinavirus.

3. Conclusió, pronòstic i pregunta…

– Conclusió. Els fets demostren el clamorós fracàs de la recentralització imposada en el règim monàrquic espanyol.

– Pronòstic. El president Pedro Sánchez acabarà donant la raó al president Quim Torra que, amb l’aval de nombrosos i destacats experts catalans i internacionals, demana des del primer dia un confinament total, excepte els serveis essencials, en territoris com, per exemple, els de Catalunya i Madrid. La diputada Laura Borras ho sintetiza en una sentència: “El confinament total salva vides”.

– Pregunta. ¿Quants milers d’infectats i de morts hi ha d’haver perquè Sánchez faci cas a la raonada i pacient demanda de Torra? ¿Qui es i qui es fa responsable suprem d’aquestes morts, senyor Sánchez?