“I la gent es va quedar a casa” pot ser qualificat como el Poema de la pandèmia. Publicat al blog de Kitty O’Meara, mestre nord-americana i assistent espiritual a hospitals i hospicis. El text ha circulat ràpidamente per les xarxes socials de tot el món.

 
I la gent es va quedar a casa.
I va llegir llibres i escoltar.
I va descansar i es va exercitar.
I va fer art i va jugar.
I va aprendre noves formes de ser.
I es va aturar.
I va escoltar més profundament.

Algú meditava.
Algú resava.
Algú ballava.
Algú es va trobar amb la seva pròpia ombra.
I la gent va començar a pensar de forma diferent.
I la gent es va curar.

 I en absència de persones que viuen de manera ignorant.
Perillosos.
Sense sentit i sense cor.
Fins i tot la terra va començar a curar.
I quan el perill va acabar.
I la gent es va trobar de nou.
Van plorar pels morts.
I van prendre noves decisions.
I van somiar noves visions.
 van crear noves formes de vida.
I van sanar la terra completament.
Tal com ells van ser curats.