Una cadena d’errors en la gestió del coronavirus i de la Corinavirus porten el president Pedro Sánchez al precipici.
1. PRIMER ERROR de Pedro Sánchez es autoproclamar-se, com un cabdill tercermundista, autoritat única “competente” en la lluita contra el coronavirus. Ell és, per tant, l’únic responsable d’una pèssima gestió d’una pandèmia amb centenars de morts, sobretot a Madrid.
2. SEGON ERROR de Sánchez es confiar en el desplegament militar i policial per combatre la pandèmia. Els protagonistes del combat han de ser els entesos en els diversos aspectes de l’afer i les seves conseqüències com el personal sanitari, els científics i els especialistes en assumptes econòmics i socials.
3. TERCER ERROR és la voluntat de Sánchez de realitzar una grollera recentralització administrativa que implica la desqualificació i liquidació de l’Estat de les autonomies constitucional. Imposa l’”ordeno i mando” militar i menysprea l’autèntica col·laboració entre administracions que respecti les respectives competències. La decisió del Govern Sánchez (PSOE i Podemos) oscil·la entre el repressor 155 i un cop d’estat. Així s’explica que Sánchez sigui aplaudit pel neofranquisme de PP, VOX i CS.
4. QUART ERROR de Sánchez es produeix en aquests temps convulsos. El suport del seu Govern a Felipe VI, fill de Juan Carlos I, rei imposat pel dictador Francisco Franco, que es troba en una situació judicial molt delicada. La monarquia espanyola sense credibilitat política, democràtica i ética trontolla. El PSOE mes monàrquic i ex federal que mai torna a coincidir en aquest afer amb PP, VOX i CS. El partit de Sánchez liga el seu futur al dels Borbons
5. LA PROFUNDA CRISIS del coronavirus provocarà gravíssimes ferides personals, familiars, socials, econòmiques. La superació serà lenta. Alhora caldrà fer front a dues qüestions pendents i inajornables. Una és la crisi del règim monàrquic amb l’escàndol del Corinavirus. Espanya haurà de triar entre monarquia borbònica o república. L’altra qüestió pendent és el plantejat pel sobiranisme català democràtic i pacífic que ha vingut a quedar-se. Aquest conflicte polític no pot resoldre’s amb repressió judicial i policial ni amb imposició militar. La república catalana es una opció legítima. Restarà oberta a una bona entesa amb una república espanyola si els espanyols ho volen. El dret internacional amb el respecte, promoció i defensa dels drets i les llibertats de totes les persones i de tot els pobles preval sobre qualsevol llei. I tot passa per les urnes.