El confinament pel coronavirus propicia diàlegs imprevistos i cordials sobre les més variades qüestions entre el veïnat físic i virtual. Com apunts quotidians o transcendentals amb lleugeres confessions d’ateisme i fe.

1. El que subscriu envia la www.avantguarda.cat a la seva interlocutora. El web es presenta així: “Temps i espai obert a episodis cívics, qüestions diverses de la condició humana i d’experiència cristiana”. Són mini cròniques personals sobre temàtiques variades. Precisió: “Es pot estar d’acord o en desacord amb el seu contingut. És igual. L’important és mantenir un bon veïnatge”.

2. Contesta per escrit: “No hi ha posts que no m’agradin. Totes les opinions són benvingudes i ens permeten obrir els horitzons del pensament. He visitat el teu bloc. Molt interessant. Jo, per la meva banda, soc atea de naixement, però curiosa per naturalesa i respectuosa amb totes les creences. Entre totes conformen la realitat humana. No hi ha encerts o errors en les creences. Totes elles ens defineixen”.

3. Comentari a aquestes paraules: “L’ateisme i la fe formen part de la condició humana. Hi ha un ateisme que allibera, uns altres que esclavitzen. Hi ha una fe que allibera, i altres que esclavitzen. Val la pena optar per la llibertat, la solidaritat, la democràcia, la defensa de totes les persones i de tots els pobles”.

4. Així prossegueix el confinament, dia a dia, nit a nit. A través d’escrits com sempre, diàlegs a distància amb comensals de l’Ateneu Barcelonès o companys d’escacs a Mirasol, trucades telefòniques, navegació per internet, la companyia de diaris digitals i altres lectures, programes de ràdio i televisió ben seleccionats. I breus passejos amb Nil, el bon gosset, al carrer solitari i silenciós.