Les persecucions religioses per part del poder de qualsevol color provoquen  misses clandestines. Ara hi ha misses a les cases a causa del coronavirus. Hi ha distància física entre uns i altres però el creient té la convicció de que el Déu de Jesús és a prop dels que l’invoquen amb sinceritat. Mossèn Blai Blanquer (sabadellenc, jubilat, profundament humà i cristià) reflexiona i prega amb la lectura dominical de l’Evangeli de Sant Joan (4, 5.42). Trobada de Jesús amb la dona samaritana.

 1. “Has tingut cinc marits i l’home que ara tens no és el teu marit”. Jesús descriu d’aquesta manera la situació de la dona rebregada per la vida que ha anat al pou a buscar l’aigua que necessita. A la vora del pou s’està assegut Jesús, cansat de caminar i assedegat. Jesús sabia perfectament que la samaritana no era un bon interlocuto. És una dona, i els homes no es parlaven amb dones. Els mateixos apòstols se n’estranyen. És de vida desordenada.

2. Per tant, el diàleg amb ella no és casual. Jesús obre el diàleg amb tota la intenció: vol dignificar-la. I ho fa suplicant humilment: “Dona’m aigua!”. Quan Jesús li demana aquest favor, la dona li fa els retrets tòpics de la rivalitat entre jueus i samaritans. I Jesús porta la conversa cap a un terreny ambivalent que a ella l’encurioseix i l’inquieta: “Si sabessis..” i li ofereix una altra aigua que calma del tot la set, cosa que ella encara interpreta com un alleujament del seu esforç d’anar al pou.

3. Fins a aquest moment, la samaritana no sap qui és el que li ha demanat aigua per beure i ara n’hi ofereix una altra tan avantatjosa. Seguidament Jesús passa de parlar amb ella, a parlar d’ella i de la seva “set de viure” que no ha saciat (5 marits +1) i la samaritana está sorprensa en veure’s descoberta, el reconeix com a profeta i canvia el to i porta la conversa al camp directament religiós del culte a Jerusalem o a Garitzim. Jesús supera el debat: “Els adoradors que vol el Pare l’adoraran en esperit i veritat”. Quan vingui el Messies aclarirà tots els dubtes, diu ella. En el precís moment que la samaritana li ha obert la porta, Jesús ha convertit la “casualitat” en plataforma per fer-li conèixer qui és: “El Messies soc jo que parlo amb tu”.

3. La malmaridada, (podria ser qualificada de qualsevol altra mala manera) esdevé així model per tots nosaltres, pobres pecadors, i omple de sentit aquesta Quaresma amb una súplica que hem de fer ben nostra: “Senyor, doneu-me aigua d’aquesta!”. Aquest relat és una catequesi pre baptismal: l’acció de Jesús parteix de la set insaciada dels béns terrenals, a la set de Déu. Ell és l’aigua viva. L’aigua baptismal és signe de la seva acció. Renovem-nos doncs per acollir en esperit i veritat el do de Déu en la propera Pasqua”.

Preguem amb el salm 62…

“Senyor el nostre cor té set de Vós, deu-nos l’aigua de la vida!
Vós, Senyor, sou el meu Déu: jo us cerco.
Tot jo tinc set de Vós, per Vós es desviu el meu cor,
Com terra eixuta, sense una gota d’aigua.                                                                                  Jo us contemplava al  vostre santuari quan us veia gloriós i poderós.
L’amor que em teniu val més que la vida:
Per això els meus llavis us lloaran.
Que tota la vida us pugui beneir i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor, us lloaré amb el goig als llavis.
Quan des del llit us recordo
Passo les nits pensant en Vós
Perquè Vós m’heu ajudat, I sóc feliç sota les vostres ales.
La meva ànima s`ha enamorat de Vós
i em sosté la vostra mà
Senyor el nostre cor té set de Vós,
deu-nos l’aigua de la vida!

Temps de pregària per tots els que sofreixen i per nosaltres… Pare Nostre

“Senyor Jesús que vàreu demanar aigua per beure a la samaritana per fer néixer en ella el do de la fe i encendre en el seu cor el foc de l’amor diví, feu que també nosaltres, tan vulnerables i afeixugats per la consciència, ens vegem alleujats per la vostra misericòrdia” .Beneïm el Senyor