Els reis espanyols estan sotmesos a la llei, estigui escrit el que sigui a la Constitució i diguin el que diguin els tribunals. I, segons els cristians, les seves consciències no s’escapen ni s’escaparan de la justícia de Déu.

1. AFER MONÀRQUIC. L’afer es conegut encara que la premsa espanyolista i  monàrquica (La Vanguardia, El Periódico…) intenta posar aigua al vi. Però el periodisme de debò (l’europeu, webs catalanes) es fan ressò de les informacions del primer diari alemany, el Frankfurter Allgemeine, que dedica un reportatge detallat a l’escàndol dels 100 milions de dòlars que el rei Juan Carlos tenia a Suïssa, que podien provenir de comissions de l’AVE a l’Aràbia Saudita, segons mitjans helvètics.

2. REPUBLICA SENSE INVIOLABILITAT. L’establisment polític, de PSOE a VOX, i mediàtic s’agafa a la inviolabilitat del rei. Però l’antidemocràtica inviolabilitat de Juan Carlos, rei imposat pel dictador Francisco Franco, i del seu fill Felipe justifica que s’estableixi una república espanyola i una república catalana independent, ambdues sense el privilegi de la inviolabilitat. I el fet de que el PSOE es negui a investigar aquest escàndol reial demostra que aquest partit es avui borbònic, ex federal, centralista, decimonònic, no creïble ni fiable. Es el partit del GAL i del 155 repressor. ¿D’acord cúpula d’ERC, inclòs Pere Aragonès i Gabriel Rufián, el primer que va parlar de traïdors amb les seves 155 monedes de plata?

3. RESPONSABILITAT DEL PRESIDENT DEL GOVERN. Els auto denominats constitucionalistes citen l’article 56.3 de la Constitució: “La persona del rey es inviolable y no està sujeta a responsabilitat. Sus actos estaran siempre refrendados en la forma establecida en el artículo 64, careciendo de validez sin dicho refrendo”. L’article 64, 1 i 2 estableix: “Los actos el rey seran refrendados por el presidente del gobierno y, en su caso, por los ministros competentes (…) De los actos del rey seran responsables las personas que los refrenden”. Conclusió… Per mes inviolable que diguin que es el rei, els responsable de les seves hipotètiques malifetes son el president del Govern i els seus ministres.

4. PRIMACIA DELS DRETS FONAMENTALS. En tot cas, per damunt de la Constitució espanyola hi ha la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. El seu article 20 es breu i ho diu clar i català: “Totes les persones són iguals davant la llei”. Els reis espanyols han de complir aquesta llei.

5. ELS REIS HAN DE PERSEGUIR TOTA CORRUPCIÓ. Juan Carlos I i Felipe VI haurien de ser conseqüents amb els seus discursos i aplicar-los. D’un discurs de Juan Carlos I (14/12/2011): “La llei es igual per a tots,  l’exemplaritat ha de ser una meta pels càrrecs públics. Afortunadament, vivim en un estat de dret, i qualsevol actuació censurable haurà de ser jutjada i sancionada d’acord amb la llei”. D’un discurs de Felipe VI (24/12/2014): “Hem de tallar la corrupció d’arrel i sense contemplacions”. Ara cal que el rei emèrit i el seu fill s’apliquin amb coherència els seus discursos