La crida i la realització de la unitat del sobiranisme català democràtic i pacífic són més necessàries que mai davant l’insaciable repressió espanyolista.
1. EL REGIM ESPANYOL NO ES EUROPA. La presència del president Carles Puigdemont i els consellers exiliats a Perpinyà és una nova demostració de que els sobiranistes catalans son acusats de criminals violents pel règim espanyol, però són lliures i tractats com dirigents polítics i cívics pacífics a l’Europa democràtica. El règim espanyol s’aïlla i posa fronteres davant la Unió Europea.
2. EL RÈGIM MONÀRQUIC EN CRISI. El que està en crisi es el sistema institucional, judicial, polític, governamental, policial, mediàtic, repressor del règim monàrquic espanyol. El règim bornònic te el suport d’un personatge tan desacreditat i esperpèntic com Manuel Valls que, a mes, sembla que es republicà francés. La repressió te diverses cares… com les del 155, els GAL, les clavegueres de l’estat, la complicitat quintacolumnista.
3. CRIDA A LA UNITAT SOBIRANISTA. La repressió fiscal, judicial i policial no s’atura, tampoc ara amb un govern a l’Estat configurat pel PSOE i Podemos. Aquest Govern bipartidista presidit per Pedro Sánchez també es responsable. Les forces sobiranistes / independentistes catalanes democràtiques i pacífiques tenen el deure i la necessitat de mantenir una estratègia i una col·laboració unitària per fer front a la repressió obsessiva i irracional espanyola o espanyolista. Una repressió que vol imposar una unitat estatal al preu que sigui i que està disposada a sacrificar la democràcia, els drets i les llibertats de les persones i dels pobles.
4. UNIONISME IMPOSAT O SOBIRANISME PROPOSAT A LES URNES. Entre l’unionisme imposat o la sobirania proposada només hi ha una via democràtica possible, les urnes. Val la pena reflexionar sobre el que Artur Mas escriu en el darrer paràgraf del seu imprescindible llibre “Cap fred, cor calent. El procés en primera persona”. Explica: “M’atreveixo, per posar el punt final, a fer esment d’una frase que José Antich, en la seva estada a Paris quan encara treballava a La Vanguardia, va transcriure en una crònica quan va recordar el que estava escrit en una placa dedicada a l’escriptor, diplomàtic i heroi de la França lliure Romain Gary. La placa deia: ‘Sempre hem de saber els límits del possible. No per aturar-nos, sinó per intentar l’impossible en les millors condicions’”.