Pere Aragonés manté significatius silencis després de reunir-se la Taula de diàleg (negociació?) a Madrid entre els Governs d’Espanya i de Catalunya en l’esmorzar mantingut poques hores després a Barcelona amb els socis de El Nacional i presentat per José Antich

1. Pere Aragonès ha parlat més com dirigent d’ERC que com vicepresident del Govern català. Així es dedueix pel que ha dit en la seva intervenció, pel que no ha dit, i pel com ho ha dit.

2. El dirigent d’ERC parla molt be d’aquesta Taula però no diu que és una Taula radicalment desequilibrada. A una banda, hi ha el Govern espanyol, constituït bàsicament per un partit, el PSOE, corresponsable de la repressió fiscal, policial, social i econòmica contra el sobiranisme català democràtic i pacífic. A l’altra banda, hi ha el Govern format per JxCat i ERC amb dirigents polítics i cívics exiliats, empresonats i perseguits encara avui.

3. Aragonès presenta ERC com el partit de l’independentisme històric. Però no diu que hi ha altres amplis sectors de independentista històric que no s’identifica amb ERC i que dona suport a la política liderada pel president Carles Puigdemont.

4. Aragonès empra el recurs fàcil i tòpic de parlar dels post convergents. Tothom, però, es post avui. Podria parlar de la post ERC d’Heribert Barrera que pacta amb el post PSOE que un dia fou republicà i federal i amb el post PSUC i PC que fa temps foren republicans i eurocomunistes.

5. Aragonès parla de l’estat espanyol repressor representat pel PP. Però no diu que el PSOE del 155 i del Gal (terrorisme d’estat) també és responsable i actor d’aquesta repressió.

6. Aragonés parla de la necessitat de que l’afer català tingui una dimensió internacional. Però no diu res de la tasca d’internacionalització  que estan realitzant Waterloo, el Consell per la República, el president Puigdemont i els consellers exiliats.

7. Aragonés parla de que cal ampliar la base independentista, però no recalca que també és molt necessari consolidar l’entesa de les diverses formacions polítiques i socials sobiranistes.

8. Aragonès parla de que l’independentisme català ha d’aconseguir el 70-80 % dels vots però, en canvi, no demana la mateixa exigència a l’unionisme espanyolista que, pel que es veu, en tenen prou en tenir només el 30-20 % dels vots.                                                                                                                                                                                                                                 9. Els silencis de Pere Aragonès són significatius. Si pretenen ampliar les bases del sobiranisme es tracta d’un independentisme falsament construit sobre la sorra que caurá a les primeres onades.