Diego Pérez de los Cobos, considerat pels seus com un gran constitucionalista i millor patriota espanyol, deu tenir la seva particular versió sobre els cops d’estat perpetrats arreu a l’últim segle. Com el de fa 39 anys, el del 23 de febrer de 1981, el 23-F.
1. EL 1-0 NO ES EL 23-F. Diego Pèrez de los Cobos (Yecla, Murcia, 1964), coronel de la Guàrdia Civil, fou designat director tècnic per la Fiscalia per impedir el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre a Catalunya, celebració il·legal per suposat. Comparar els fets de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya amb l’ocupació del Congrés de Diputats i armes a la ma i tancs al carrer, del 23 de febrer del 1981, és esperpèntic.
2. COLPISTA TEJERO. Està escrit que Diego Pérez de los Cobos, de 17 anys, es va presentar, vestit amb camisa blava, com voluntari en el quarter de la Guardia Civil de Yecla per donar suport a la insurrecció militar comanada pel coronel Antonio Tejero. El diputat basc Jon Iñarritu va demanar el passat 20 de gener a les persones que assisteixen al judici del procés contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra que preguntin al coronel Pérez de los Cobos si es cert el que s’ha escrit d’ell sobre el 23-F. La pregunta l’haurien de fer i contestar els “progres” Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, però no ho han fer, ni ho fan, ni ho faran.
3. ENTORN FAMILIAR. En tot cas, les circumstàncies de l’entorn familiar i social de Diego Pérez de los Cobos dibuixen les característiques d’aquest personatge. El seu pare, Antonio, va formar part a Murcia de la candidatura de Fuerza Nueva (extrema dreta) en les eleccions generals al Congrés del 1977. El germà de Diego, Francisco, era el president del Tribunal Constitucional quan el 2015 va es dictar la sentencia contra l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
4. “TODO ATADO Y BIEN ATADO”. Fuerza Nueva, cop d’estat del 23-F, Guardia Civil, Tribunal Constitucional, Estatut d’autonomia liquidat, Referèndum de l’1-0, judici del procés, Tribunal Suprem… Diego Pérez de los Cobos, vinculat al Ministeri de l’Interior, ha estat col·laborador directe de ministres del PSOE i del PP com Alfredo Pérez Rubalcaba, Antonio Camacho, Jorge Fernández Díaz, Juan Ignacio Zoido. “Todo atado y bien atado”, com va dir el dictador Francisco Franco.