L’experiència demostra que hi ha una “justícia” injusta. Els que es confessen cristians consideren que la seva fe, esperança i solidaritat tenen una dinàmica alliberadora.
1. JESÚS CONTRA LA “JUSTICIA” INJUSTA i els mestres de la llei injustos. El règim espanyol judicialitza la política catalana. L’ONU denuncia el règim per manca de llibertats i violència policial. Jesús acusa els jutges de forma apocalíptica (capítol 23 de l’Evangeli de Mateu): hipòcrites, guies cecs, estúpids, sepulcres emblanquinats, serps, cries d’escurçons. “Sense misericòrdia no hi ha justícia” (Papa Francesc). “Justícia sense misericòrdia és crueltat” (Tomàs d’Aquino).
2. NO A LA LLEI REPRESSORA. Del Déu de Moisés al Déu de Jesús. El capitol 23 de l’Evangeli de Mateu val la pena. Exposa les acusacions de Jesús contra la llei repressora dels mestres de la llei que son com el sistema judicial d’avui. Si TS i TC xoquen amb el plantejament i l’esperit de Jesús. Una persona que vulgui comportar-se com cristià ha d’optar per la llibertat i en contra de la legalitat establerta. “Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures”, escriu Pau (Galt 5,1)
3. SER CRISTIÀ IMPLICA LLIBERTAT i intentar ser-ho perquè es creu que val la pena i te sentit avui. Mai s’és plenament cristià. Ser cristià és intentar pensar, sentir, viure segons l’esperit de Jesús. Esperit de fe, esperança, solidaritat, llibertat. Alliberament de les serps d’opressió i repressió (política, legalista, eclesiàstica…). La fe cristiana es proposa, no s’imposa. I això des de la condició humana. Des de les situacions personal, social, cultural de cadascú.
4. LA “JUSTICIA” ESPANYOLA CONTRA TORRA, però jo callo perquè no soc Torra. Aquesta idea recorda el poema de resistència anti nazi del pastor luterà alemany Martin Niëmoller, arrestat per la Gestapo i empresonat a camps de concentració. Els darrers versos diuen: “Quan van a venir a buscar els jueus, no vaig protestar, perquè jo no era jueu. Quan van venir a buscar-me, no hi havia ningú mes que pogués protestar”. Denuncia contra la repressió, i també contra el silenci covard.
Breus comentaris a articles de Marta Lasalas, Jordi Galves i Miriam Díez publicats a www.elnacional.cat