Willy Toledo és jutjat per blasfem. Actor histriònic sense interès. Tan de bo no es fiqui amb Alà.
1. IGNORÀNCIA. Posar Déu, com fa Willy, al nivell de ninots de còmic com Superman, el dimoni dels pastorets i tants altres demostra ignorància sobre la condició humana. Déu, sigui qui sigui, te que veure d’alguna manera amb la profunditat de la condició humana. Superman o el dimoni dels pastorets, no.
2. JESÚS, CRISTIÀ?. L’internauta Esteve Rodríguez, que es presenta com matemàtic i sobretot cristià, escriu aquest tuït: “Els homes dibuixen un ninot i escriuen sota la paraula Déu. Això és el que fan molts ateus: fer de Déu un ninot per poder superar la possibilitat de la seva transcendència i misteri, i justificar el seu ateisme, fent trampes jugant al solitari”. Un altre tuït: “Una mala comprensió del cristianisme és la de creure que Déu, amb Jesús, es va fer ‘cristià’. Però Déu no es va fer cristià, sinó que es va fer home. Des de llavors, la humanitat s’ha anat humanitzant, sent cristiana o no, però sempre fent a l’home ‘fill de Déu’”.
3. BLASFÈMIA. El que es blasfem es atemptar contra els drets i les llibertats de les persones. Quan es visita un pres o un exiliat, es visita alhora o es deixa de visitar al Déu de Jesús, segons l’Evangeli. Respectar el ser humà es sagrat. El Papa Francesc repeteix: “Desitjo tornar a afirmar amb vigor que el camí de la violència i de l’odi no resolt els problemes de la humanitat, i que utilitzar el nom de Déu per justificar aquest camí es una blasfèmia”.
4. CONDEMNAT. Els Willys Toledo i els seus acusadors haurien de saber que els cristians creuen en una persona acusada i condemnada a mort per blasfem. Jesús compareix davant el sanedrí. El gran sacerdot Caifàs l’interroga en nom de Déu. A una resposta de Jesús, l’episodi segueix: “Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits exclamant: Ha blasfemat. Perquè necessitem mes testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia, Que us en sembla? Ells respongueren: mereix la pena de mort” (Mateu 26, 62-65).
5. NO A LA REPRESSIÓ. Dit això cal deixar clar que tots els Willy Toledos poden fer i dir el que vulguin. També ha de quedar clar, com a demòcrates i des de la perspectiva cristiana, que la resposta al que facin o diguin no ha de ser la repressió judicial o policial.
6. JESÚS, UN BLASFEM. Una precisió final. La blasfèmia clàssica consisteix en carregar-se el nom de Déu sense respectar les persones que hi creuen. Al contrari, Jesús es acusat de blasfem perquè respecta radicalment tant les persones que les considera fills de Déu. I aquesta consideració es una denuncia radical als règims polítics que no respecten les persones, els seus drets i llibertats. Armand Puig tracta aquesta qüestió en un apartat, “Jesús, un ‘blasfem’” del seu llibre “Jesús. Un perfil biogràfic”, L’apartat acaba amb aquestes paraules: “Jesús es considerat un perill per a l’estabilitat del poble, ja que l’esgarria i el podria conduir a un enfrontament amb Roma Els dirigents opinen que per tot plegat es convenient i necessari fer-lo morir”.