Jesús s’identifica amb els exiliats i els presos es una de les idees expressades per oriolgroc a articles de Míriam Diez i Jordi Galves, publicats en les seves respectives i magnífiques cròniques “Opinió” i “Diari de la Revolta” (www.elnacional.cat). Segueixen alguns breus comentaris…
1. RAÓ I FE. “El cristià ha de donar raó de la seva fe. En que consisteix creure? Per què creure? Teòlegs com Metz ajuden a plantejar avui aquestes qüestions gràcies a la seva vida, el seu pensament, el seu compromís”.
2. DÉU DELS PERSEGUITS. ”Déu masculí i femení, segons Juliana de Norwich. Fórmules de la humanitat per apropar-se existencialment al misteri de Déu. Jesús també identifica Déu amb els que tenen fam i set, amb els despullats i forasters, amb els malalts, amb els presos, amb els marginats, els pobres, els perseguits com els migrants i els exiliats”.
3. DÉU I MON. “Lectures sobre l’existència humana i medi ambient fan recordar un llibre publicat l’any 2.000, “Dios y el Mundo” (Galaxia Gutenberg). Molt llarga i palpitant conversa entre el llavors cardenal Joseph Ratzinger i el periodista alemany Peter Seewald. El periodista sintetitza el pensament del futur Benet XVI: “La creació mateixa implica un ordre en si mateix. A partir del qual podem llegir els pensaments de Déu… i fins i tot la forma correcta amb que hauríem de viure”.
4. LLIBERTAT DELS POBLES. “Un ingredient humà i cristià de la victòria final és la llibertat de les persones i dels pobles. Figura clau del Nadal és Jesús de Natzaret. Jesús, nascut i vivent en la marginalitat, i els seus pares varen marxar a l’exili d’Egipte perseguits pel repressor rei Herodes, representant de la legalitat establerta. Ahí lo dejo, que diria l’incisiu advocat Gonzalo Boye que posa en escac i mat l’aparell judicial espanyol amb peus de fang a Europa”.
5. DÉU I IDOLS EN POLÍTICA. “Confessió personal. Intento ser cristià encara que no ho aconsegueixo. Però el Déu en qui crec i espero no te res a veure amb els ídols de F Marhuenda i dels seus amics J Fernández Díaz i cardenal A Cañizares, ni del desprestigiat jutge M Marchena. Ni tampoc del milionari resident de la Zarzuela, Felipe VI, que es fill de Juan Carlos I, imposat com rei pel dictador Franco, i avi d’Eleonor i Sofia”
6. COMIN CRISTIÀ A L’EXILI. Un fill d’Alfonso Comín, Toni, te pràcticament la mateixa edat, 46 anys, del seu pare quan va morir (1980). El seu exemple perviu. Pare i fill són cristians, compromesos en l’alliberament social i nacional. Toni és eurodiputat gràcies al vot del poble i la justícia europea en contra de la “justícia” espanyola. Ell, el president Puigdemont i els seus companys son criminals segons l’estat espanyol. Però són lliures i tractats com persones pacífiques i demòcrates a Europa”.