El discurs de Felipe VI, fill del rei imposat pel dictador Franco, es elogiat per l’espanyolisme (PSOE, PP, CS, VOX, ministres de Podemos). Els independentistes (ERC, JxCat, CUP…) no han assistit a la seva intervenció.

1. Felipe VI diu: “España no puede ser de unos contra otros. España debe ser de todos y para todos”. I els media espanyolistes, d’allà i d’aquí, que maleeixen els sobiranistes democràtics i pacífics catalans, l’aplaudeixen. Però ¿que passa a la vida real del carrer, no al reial Palacio de la Zarzuela?

2. Uns peguen amb porres. Altres reben cops de porra.

3. Uns reprimeixen. Altres son reprimits.

4. Uns son carcellers. Altres son presos.

5. Uns persegueixen. Altres estan a l’exili, a Europa, on son lliures.

6. Uns es presenten com constitucionalistes, falsos constitucionalistes perquè en fan una interpretació restrictiva i retrògrada. Altres condemnen la manipulació sectària de la Constitució.

7. Uns diuen que sense llei, llei deteriorada, no hi ha democràcia. Altres afirmen que sense democràcia i sense drets humans no hi ha llei legítima ni respectable.

8. Uns imposen amb la força la unitat d’Espanya com Franco. Altres estan pacíficament a favor del respecte i la promoció dels drets i les llibertats de les persones i dels pobles.

9. Uns que perden les eleccions intenten imposar-se per la via del sistema judicial hereu del franquisme. Altres fan prevaldre les urnes.

10. Uns diuen que Espanya és una nació i que Catalunya és una regió dependent. Altres sostenen que Espanya i Catalunya son dues nacions que han de relacionar-se sobre les bases de la democràcia, la llibertat, la solidaritat i la mútua sobirania/independència.