Puigdemont i Comín, eurodiputats malgrat la repressió del règim espanyol

Les negociacions, o potser millor converses, per investir i justificar la investidura a Pedro Sánchez com president a Espanya impliquen frenar el sobiranisme català i configuren un tripartit autonomista a Catalunya.

1. PSOE/PODEMOS/ERC. La direcció del PSOE es clarament borbònic, es mou en l’esquema de l’autonomisme bluf i del federalisme fracassat, i combat de manera obsessiva l’independentisme / sobiranisme democràtic i pacífic català. Aquest PSOE te la complicitat de la direcció de Unidas Podemos que s’expressa sempre amb ambigüitat en la qüestió nacional encara que els seus dirigents com Pablo Iglesias i Ada Colau defensen la vella Espanya “una, grande y libre” de ressonàncies franquistes. I ERC…

2. RUFIÁN, EL DE LES 155 MONEDES DE PLATA. En aquesta situació, l’actual direcció d’ERC i el seu negociador Gabriel Rufián, el de la vomitiva expressió de les 155 monedes de plata, juga decididament a favor del tripartit PSOE/Podemos/ERC a Espanya i també del tripartit autonomista a Catalunya. Aquest plantejament compta amb el suport del establishment burges, conservador i espanyolista, inclosos els mitjans com La Vanguardia i El Periódico

3. L’ALTERNATIVA SOBIRANISTA. L’alternativa al tripartit autonomista és JxCat de Carles Puigdemont i Quim Torra que representen el sobiranisme català democràtic i pacífic més raonable, coherent i compromés. Un JxCat fort al carrer, a les institucions des de les catalanes a les europees, i a les urnes és determinant per tal que la direcció de ERC no caigui en la temptació de formar un tripartit autonomista amb el PSOE espanyolista i del repressiu 155 i amb el Comuns / Podemos que mai es defineixen de manera clara sobre la qüestió nacional.

4. PROPAGANDA DE LA VANGUARDIA. El fet que La Vanguardia i El Periódico facin propaganda d’aquest tripartit autonomista és un argument més per rebutjar aquest tripartit que pretén enfonsar el legítim sobiranisme català. La propaganda, sobretot dels diaris molt subvencionats amb diner públc, no te res a veure amb el bon periodisme.