El sistema judicial espanyol no encaixa amb la visió del Papa Francesc
El plantejament del Papa Francesc sobre el Dret Penal constitueix una censura radical del sistema judicial espanyol. Així es dedueix del seu discurs als participants del XX congrés mundial de l’Associació Internacional de Dret Penal. Són consideracions aplicables a un règim amb exiliats i presos polítics catalans. Segueixen algunes de les afirmacions de Francesc…
1. RESPECTAR LA DIGNITAT HUMANA. “Us expresso la meva gratitud pel vostre servei a la societat i per la contribució que oferiu al desenvolupament d’una justícia que respecti la dignitat i els drets de la persona humana”.
2. IRRACIONALITAT PUNITIVA. “El repte actual per a tot penalista és contenir la irracionalitat punitiva, que es manifesta, entre altres coses, en l’empresonament massiu, l’amuntegament i la tortura a les presons, arbitrarietat i abusos per part de les forces de seguretat, l’ampliació del abast de la pena, la criminalització de la protesta social, l’abús de la presó preventiva i el repudi de les garanties penals i processals més bàsiques”.
3. SANCIONS INJUSTIFICADES. “La imposició d’una sanció no pot justificar-se moralment per la suposada capacitat d’enfortir la confiança en el sistema normatiu”.
4. ÚS INDEGUT DE LA PRESÓ PREVENTIVA. “Voldria referir-me a alguns dels problemes que han empitjorat en els anys transcorreguts des de la nostra trobada anterior. Havia senyalat amb preocupació l’ús arbitrari de la presó preventiva. Lamentablement, la situació ha empitjorat en diversos països i regions, on el nombre de presos no condemnats ja supera amb escreix el 50% de la població carcerària. Aquest fenomen contribueix a la deterioració de les condicions de detenció i és la causa de l’ús il·lícit de les forces policials i militars per a aquests fins. La presó preventiva, quan s’imposa sense que s’apurin les circumstàncies excepcionals o per un període de temps excessiu, soscava el principi que tot acusat ha de ser tractat com innocent fins que una sentència definitiva estableixi la seva culpabilitat”.
5. DELICTES COMESOS PER FORCES DE SEGURETAT. “En diversos països s’han dut a terme reformes de la institució de la legítima defensa i s’ha afirmat que els delictes comesos per agents de les forces de seguretat poden justificar-se com a formes legítimes de compliment del deure. És important que la comunitat jurídica defensi els criteris tradicionals per evitar que la demagògia punitiva degeneri en incentius per a la violència o en un ús desproporcionat de la força. Són conductes inacceptables en un Estat de dret i, en general, acompanyen els prejudicis racistes i el menyspreu dels grups socials de marginació”.
6. ACUSACIONS FALSES. “Periòdicament es verifica que es recorri a acusacions falses contra líders polítics, concertades amb els mitjans de comunicació, els opositors i els òrgans judicials colonitzats”. (Es el lawfare o guerra judicial que consisteix en utilitzar el sistema legal contra un adversari per perjudicar-lo o deslegitimar-lo).
7. L.A LLEI NO ES UN FI EN SI MATEIX. “La llei per ella mateixa no pot aconseguir els objectius de la funció penal; també s’ha d’aplicar en benefici efectiu de les persones afectades. Aquesta adaptació de la llei a la situació concreta dels casos i de les persones és un exercici tan essencial com difícil. Perquè la funció judicial penal no es converteixi en un mecanisme cínic i impersonal, necessitem persones equilibrades i preparades, però sobretot apassionades –apassionades!– per la justícia, conscients del greu deure i de la gran responsabilitat que compleixen. Només així la llei –tota llei, no només la penal– no serà un fi en si mateixa, sinó que estarà al servei de les persones implicades”.
8. EL CAS DEL JESÚS MALTRACTAT. “En la visió cristiana del món, el model de justícia troba l’encarnació perfecta en la vida de Jesús, que, després d’haver estat tractat amb menyspreu i fins i tot amb violència que el va portar a la mort, en última instància, en la seva resurrecció, porta un missatge de pau, perdó i reconciliació. Són valors difícils d’aconseguir però necessaris per a la vida bona de tots. Les nostres societats són cridades a avançar cap a un model de justícia basat en el diàleg, en l’encontre. No crec que sigui una utopia, però certament és un gran repte. Un repte que tots hem d’enfrontar si volem abordar els problemes de la nostra convivència civil d’una manera racional, pacífica i democràtica”.