Jesús de Natzaret és subversiu o terrorista segons el que el règim espanyol estableixi el que és terrorisme que no es el que s’entén a l’Europa democràtica.
1. Jesús planteja un canvi radical de valors de la societat i és profundament crític amb el sistema judicial imperant. Cal preguntar-se si Jesús i els seus seguidors han de ser jutjats i condemnats en un estat on hi ha exiliats i presos polítics mentre que els exiliats son considerats demòcrates, pacífics i viuen en llibertat a la Unió Europea.
2. Jesús aconsella als seus seguidors (Mateu 10, 16): “Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops, sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms”.
3. Jesús proposa les Benaurances (Mateu 5. 4-20): “Feliços els pobres en l’esperit, els qui ploren, els humils, els qui tenen fam i set de ser justos, els compassius, els nets de cor, els qui treballen per la pau, els perseguits pel fet de ser justos. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calumnies (…) Jo us dic que si no sou mes justos que els mestres de la llei i els fariseus no entrareu pas al regne del cel”.
4. Jesús recalca la seva proposta en l’escena del judici final (Mateu 25, 41): “Aparteu-vos de mi maleits, aneu al foc etern (…) perquè tenia fam i no em donàreu de menjar, tenia set i no em donàreu beure, era foraster i no em vau acollir, anava despullat, i no em vau vestir, estava malat o a la presó i no em vau visitar”.
5. Jesús és molt dur amb els mestres de la llei que son els jutges i els fiscals d’avui. Diu unes paraules demolidores al poble (Mateu 23, 1-34): “Feu i observeu tot el que els mestres de la llei i els fariseus us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan (…) Ai de vosaltres, mestres de la llei i fariseus hipòcrites (…) Ai de vosaltres guies cecs (…) Estúpids i cecs (…) Heu abandonat les coses essencials de la llei: la justícia, l’amor i la fidelitat (….) Guies cecs que coleu un mosquit i us empasseu un camell (…) Purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia (…) Sou com sepulcres blanquejats, de fora semblen bonics, però per dintre son plens d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa (…) De fora sembleu justos, però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat (…) Serps, cria d’escurçons! Com podeu escapar-vos de ser condemnats a l’infern? (…) Per això caurà damunt vostre la sang de tots els justos vessada arreu de la terra”.
6. Jesús adverteix a tothom, inclosos els jutges (Mateu 7,1): “No judiqueu i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats i tal com mesureu sereu mesurats”.
7. Jesús, ple de Déu, home que passa pel mon fent el be… és condemnat com malfactor, acusat de subvertir el desordre establert i d’intentar un cop d’estat. Queda ben clar en el rètol col·locat a la creu que explica el motiu de la seva crucifixió (Mateu 27, 37): “Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: Aquest es Jesús, el rei dels jueus”.
8. Però ni la repressió, ni la injustícia, ni cap dictadura apaguen el desig de llibertat. Pau escriu (Gàlates 5, 1): “Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Així, doncs, manteniu-vos ferms, i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l’esclavatge!”.