Els dirigents i la ciutadania d’Espanya i Catalunya haurien d’escoltar la paraula d’un home bo i amb autoritat ètica mundial com el Papa Francesc. La relectura de l’“Evangelii gaudium” (La joia de l’evangeli) és molt oportuna i aplicable a aquest cas.

Segueixen alguns punts d’aquesta magnífica exhortació apostòlica.

57. INDEPENDÈNCIA. “Déu crida l’ésser humà a la seva plena realització i a la independència de qualsevol tipus d’esclavitud”

60. REPRESSIÓ. “Les armes i la repressió violenta, més que aportar solucions, creen nous i pitjors conflictes”

74. PROTESTES. “L’Església és cridada a ser servidora d’un difícil diàleg (…) En molts llocs del món, les ciutats són escenaris de protestes massives en que milers d’habitants reclamen llibertat, participació, justícia i diverses reivindicacions que, si son adequadament interpretades, no podran silenciar-se per la força”

115. POBLE. “Cada  poble, en el seu esdevenir històric, desenvolupa la seva pròpia cultura amb legítima autonomia”

122. PROTAGONISME. “Cada poble és el creador de la seva cultura i el protagonista de la seva història”.

178. EVANGELITZACIÓ. “Des del cor de l’Evangeli reconeixem l’íntima connexió que existeix entre evangelització i promoció humana”

190. DRETS DE L’HOME I DELS POBLES. “La pau es funda no sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el dels drets dels pobles (…) Respectant la independència i la cultura de cada nació, cal recordar sempre que el planeta és de tota la humanitat (…) Necessitem créixer en una solidaritat que ha de permetre a tots els pobles arribar a ser per ells mateixos artífexs del seu destí, com també que cada home és cridat a desenvolupar-se”.

205. DIÀLEG. “Demano a Déu que creixi el nombre de polítics capaços d’entrar en un autèntic diàleg que s’orienti eficaçment a guarir les arrel profundes i no l’aparença dels mals del nostre món”

239. LA GENT. “L’Església proclama l’Evangeli de la pau i està oberta a la col·laboració amb totes les autoritats nacionals i internacionals per tal de tenir cura d’aquest be universal tan gran (…) L’autor principal, el subjecte històric d’aquest procés, és la gent i la seva cultura, no és una classe, una fracció, un grup, una elit”.