“El diàleg sempre dins la Constitució” del punt 9 del preacord Pedro/Pablo inclou l’autodeterminació, segons els experts juristes del Col·lectiu Praga sostenen en tot moment. El dret d’autodeterminació figura en la Constitució i en el BOE.
1. DOS ARTICLES DE LA CONSTITUCIÓ AUTODETERMINISTES CLAUS. La tesi del Col·lectiu Praga ” (comunicat del 18.10.2019 sobre la situació política i jurídica) és aquesta: “Reafirmem el nostre convenciment que el sistema constitucional espanyol permet canalitzar l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya”.
Dos articles de la Constitució són claus i avalen obrir les portes a respectar i negociar l’autodeterminació. Article 10.2 sobre els drets i deures fonamentals: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèties ratificades per Espanya”. Article 96.1 sobre l’elaboració de les lleis: “Els tractats internacionals vàlidament celebrats, un cop publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern”. L’autodeterminació figura en la Constitució i en el BOE (Boletín Oficial del Estado)
La Constitució estableix el deure de respectar el dret d’autodeterminació. Els seus articles 10.2 i 96.1 indiquen que la Constitució “s’interpretarà” (no només podrà interpretar-se) segons una legislació superior com son la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals.
2. AVAL DE LA DECLARACIUO UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS. La Declaració Universal dels Drets Humans (aprovada per l’assemblea general de les Nacions Unides del 10 de decembre de 1948) estableix: “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics” (Article 21.3). Catalunya és una nacionalitat, en paraules de la Constitució. Es un poble.
3. AVAL DEL PACTE INTERNACIONAL DELS DRETS CIVILS I POLÍTICS. El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics (Nova York, 19 de desembre de 1966) estableix: “La Carta de les Nacions Unides imposa als Estats l’obligació de promoure el respecte universal i efectiu dels drets i de les llibertats humanes” (Preàmbul). “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política proveeixen alhora el seu desenvolupament econòmic, social i cultural” (Article 1.1). “Els Estats parts en el present Pacte, promouran l’exercici del dret de lliure determinació i respectaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides (Article 1.3). “Cada Estat part es compromet a adoptar, segons els seus procediments constitucionals i a les disposicions del present Pacte, les mesures oportunes per dictar les disposicions legislatives o d’una altre caràcter que fossin necessàries per fer efectius els drets reconeguts en el present Pacte i que no estiguessin ja garantits per disposicions legislatives o d’un altre caràcter” (Article 2.2).
4. EL MANDAT OBLIGA A TOTHOM. El clar mandat de la Constitució sobre el dret d’autodeterminació obliga a tothom. Rei, Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, Congrés, Senat, Exèrcit, els autodenominats constitucionalistes com PSOE, PP, VOX, Podemos i Ciudadanos en liquidació.