Catalunya és una nació segons la legalitat vigent mai recorreguda per cap Govern espanyol ni pel Tribunal Constitucional. És la primera llei aprovada pel Parlament català i que declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’onze de setembre. La llei, plenament vigent, porta data del 12 de juny del 1980. El TC tenia en aquella època, a diferència d’ara, un sòlid prestigi democràtic i constitucional. A mes, la Constitució parla de nacionalitats i regions. Lògicament, Catalunya es una nacionalitat o nació.
Segueix el text de la llei…
“El recobrament nacional dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions d’autogovern. Passa, també, per la valoració i exaltació de tots aquell símbols a través dels quals les comunitats s’identifiquen amb si mateixes, ja que sintetitzen tota la complexitat dels factors històrics, socials i culturals que són les arrels de tota realitat nacional.
“D’entre aquests símbols, destaca l’existència d’un dia de Festa, en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur. El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i
una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional.
Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit. Per això el Poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent Llei:
Article primer. Es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’onze de setembre.
Article segon. Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva
publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.