El sinistre Joseph Goebbels, ministre de Propaganda del Règim nazi
La propaganda a l’estil del nazi Joseph Goebbels és aplicada per sectors de l’auto denomimat constitucionalisme espanyol contra el sobiranisme català i viola la Constitució.
1. PROPAGANDA SINISTRE. Els onze principis propagandístics del sinistre Joseph Goebbels, ministre de Propaganda de l’Alemanya nazi entre 1933 y 1945, estigueren al servei del diabòlic Adolf Hitler i en contra del dissidents fossin comunistes, sindicalistes, jueus, demòcrates, homosexuals, pacifistes, malalts, cristians…
2. AUTO DENOMINATS CONSTITUCIONALISTES. Sectors dels auto denominats constitucionalistes espanyols s’inspiren en alguns d’aquests principis per emprar-los contra el sobiranisme/independentisme català. Un d’aquests principis és “la simplificació i l’enemic únic”. La propaganda actual diu que la Constitució no permet l’exercici del dret d’autodeterminació i que l’únic enemic a abatre és el sobiranisme. Un altre principi és el de repetir aquest missatge fals insistentment per desacreditar i desfigurar el sobiranisme tot rentant el cervell dels ciutadans mal informats. És aquella frase… d’una mentida repetida mil vegades sembla que es converteix en veritat, encara que sigui mentida. Un altre principi consisteix en la contrapropaganda per silenciar o distorsionar les raons dels discrepants i adversaris.
3. GRAN ENGANY. El gran engany, la gran mentida, la gran trampa d’aquests sectors és negar que la Constitució te el deure de respectar el dret d’autodeterminació. Enganya (indueix a error amb artifici i perfídia). Menteix (fa voluntàriament una asserció contraria a la veritat). Fa trampa (parany per enganyar algú…)
4. LA CONSTITUCIÓ HA D’INTERPRETAR-SE SEGONS ELS DRETS HUMANS. La Constitució (article 10.2) obliga a respectar el dret d’autodeterminació: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificades per Espanya”. L’article no diu que la Constitució “pot interpretar-se”. Queda molt clar que afirma que la Constitució “s’interpretarà” segons la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals, que són una legislació superior al text constitucional. Això és un deure, una obligació.
5. L’AUTODETERMINACIÓ CONSTA A LA CONSTITUCIÓ. La Declaració Universal dels Drets Humans (aprovada per Nacions Unides del 10 de desembre de 1948) estableix: “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics” (Article 21.3). Catalunya és un poble. El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics (Nova York, 19 de desembre de 1966) estableix: “La Carta de les Nacions Unides imposa als Estats l’obligació de promoure el respecte universal i efectiu dels drets i de les llibertats humanes” (Preàmbul). “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació” (Article 1.1) “Els Estats parts en el present Pacte, promouran l’exercici del dret de lliure determinació i respectaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides (Article 1.3).
6. CONCLUSIÓ. Tothom ha de respectar i complir l’article 10.2 de la Constitució. També els autodenominats constitucionalistes. Tothom ha de respectar els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. Catalunya és un poble.