Multitudinaries manifestacions pacífiques contra la sentència
Els cristians, per coherència amb l’Evangeli, han de plantar cara al sistema judicial injust sigui espanyol, coreà, veneçolà o de qualsevol altre règim. El text que segueix, publicat el passat 15 de maig, continua sent vàlid avui. La temàtica es tractada en els textos litúrgics del diumenge, 20 d’octubre.
1. JUTGE INJUST. Un jutge pot ser injust. Un policia, lladre. Un bomber, piròman. Un educador, pederasta. Uns exiliats, presos i perseguits polítics catalans, tractats com perillosos criminals violents pel règim monàrquic espanyol, són considerats demòcrates, pacífics, innocents i lliures a l’Europa democràtica.
2. LLARENA I MARCHENA. Cal preguntar als jutges Pablo Llarena i Manuel Marchena… ¿Tots els jutges són justos? ¿Que fer amb els jutges injustos? ¿És respectable una llei que atempti contra els drets i les llibertats de les persones i dels pobles?
3. UN JUTGE QUE NO RESPECTA DÉU NI ALS HOMES. Un jutge i una vídua son protagonistes d’una paràbola de Jesús (Lluc 18, 1-8): “Jesús va proposar als deixebles una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir. En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. També hi havia una vídua que l’anava a trobar sovint i li deia: Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet. Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta vídua m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”.
4. JUTGE INJUST SENSE ESCRÚPULS. El Papa Francesc ha comentat aquesta paràbola (25 maig 2016)… “El jutge és un personatge poderós, cridat a emetre un judici sobre la base de la llei de Moisès. La tradició bíblica recomana que els jutges siguin gent temorosa de Déu, dignes de confiança, imparcials i incorruptibles. Per contra, aquest jutge no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. Era un jutge injust, sense escrúpols, no tenia en compte la Llei, feia el que volia, d’acord al seus interessos. Però a ell acudeix una vídua cercant justícia. Vídues, orfes, estrangers eren els grups més vulnerables de la societat. Els drets que els atorgava la llei es podien trepitjar fàcilment perquè, estant sols i sense ajuda, era molt difícil que es poguessin fer valer. Una vídua pobra, sola, ningú la defensaria, podien ignorar-la, ni tan sols fer-li justícia. També l’orfe, l’estranger, l’immigrant… en aquella època era molt fort aquest problema. Davant la indiferència del jutge, la vídua recorre a la seva única arma: continuar molestant-lo insistentment, presentant-li la seva sol·licitud de justícia. I amb aquesta persistència arriba a la meta. El jutge, de fet, en un moment donat l’escolta, no perquè el mogui la misericòrdia o la consciència; senzillament, admet: “Aquesta vídua m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”.
5. EXILIATS I PRESOS POLÍTICS VULNERABLES. La paràbola de Jesús i el comentari del Papa Francesc fan pensar en jutges espanyols. Fan pensar en persones vulnerables com els exiliats, presos i perseguits polítics catalans. Fan pensar en les vídues que protesten contra el sistema judicial establert.