La Declaració Universal dels Drets Humans preval sobre la Constitució espanyola

El cuatrifachito (PSOE, PP, CS, VOX) i l’aparell institucional que controla es diuen constitucionalistes que accepten el diàleg dins la seva interpretació del text constitucional… però vulneren sistemàticament la Constitució.

1. Article 10.2 de la Constitució: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificades per Espanya”. És a dir, la Constitució ha de ser interpretada i aplicada segons la mencionada Declaració i els mencionats tractats que estan per sobre de la Constitució.

2. Nombroses actuacions del règim espanyol vulneren la Declaració Universal dels Drets Humans… persecució d’independentistes, violència policial, forma de detenir les persones, tracte degradant als detinguts, presó preventiva, manca de respecte a la voluntat del poble català, prohibició de referèndum, manipulacions mediàtiques, manca de divisió de poders, agressions a la presumpció d’innocència, guerra bruta,  clavegueres de l’estat, no respectar el secret sumarial, desprestigi del sistema judicial,  mentida com arma per destruir l’adversari i la seva honorabilitat, acusar als pacifistes de violents…

3. Val la pena fer referència explícita a alguns dels 30 articles de la Declaració Universal de Drets Humans que, segons Nacions Unides, són “l’ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d’assolir”, i que són vulnerats per partits i institucions espanyoles.

Article 3. “Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona”.

Article 5. “Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants”.

Article 9. “Ningú no pot ésser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament”

Article 10. “Tota persona té dret, en règim d’igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal”.

Article 11. “Hom presumeix innocent tota persona acusada d’un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d’un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades”.

Article 12. “Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d’atemptats contra la seva fama i la reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats”.

Article 15.2 “Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat”.

Article 18. “Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió (…) i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat”.

Article 19. “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideracions de fronteres”.

Article 20.1 “Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques”.

Article 21.3 “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat de vot”.

Article 30. “Cap disposició d’aquesta Declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un Estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i de les llibertats que s’hi enuncien”.