Un grup del catalanisme aigualit, amb el suport de diaris espanyols com La Vanguardia, han passat unes hores a Poblet. Però al monestir, on cadascú pensa políticament el que vol, hi ha monjos que comprenen el republicanisme català. Es el cas de Fra Lluís Solà que té escrit al seu bloc l’article “Gràcies, president Puigdemont”. Val la pena reproduir avui aquest text que va ser publicat a www.avantguarda.cat (7 novembre 2017).
“Els catalans, en general, tenim fama de ser gent agraïda i educada. De menuts ja ens ensenyen a donar les gràcies. Voldria ara, doncs, donar-ne fe, com a creient, com a català i també, perquè no, com a monjo de Poblet. Gràcies, President Puigdemont.
“El dia ja llunyà, el 3 de febrer, en què el president va visitar, privadament, casa nostra, va deixar, crec que en tots els monjos, una bona impressió. Personalment vaig copsar una mirada neta i una gran humilitat. I em vaig quedar amb això, i recordo que em va acompanyar força temps.
“Ara, després de tot el que ha passat, després de la brutalitat de l’Estat espanyol, de l’exercici d’indignitat desbordada i desbordant al qual hem assistit estupefactes, fins i tot per part de les instàncies més altes de l’Estat, ara, després de la proclamació de la República catalana pel nostre Parlament legítim, i havent escoltat darrerament el president de la República a l’exili, tot plegat, la seva figura, emergeix amb altíssima dignitat i em recorda molt la del president Companys.
“S’ha dit que Companys va començar ric en la política i va acabar pobre. Al final del seu camí només li quedava l’alè, i uns peus descalços. I els va oferir per Catalunya, en un gest d’altíssima dignitat que ens honora a tots. El president Puigdemont, semblantment, s’ho ha jugat tot per la nostra República: la seva posició, la seva vida professional, la seva tranquil·litat personal i familiar, sobretot la de la seva esposa i les seves filles de les quals ens parlava amb emoció en la seva visita a Poblet. Amb un gest també d’altíssima dignitat que l’honora, ell i el seu govern, han renunciat a exposar el poble de Catalunya a una altra onada de violència com la que vàrem viure el dia 1 d’octubre.
“Per tot això, gràcies president. Gràcies, perquè heu complert el que vàreu prometre. Gràcies perquè heu fet realitat el nostre somni. Com a català, com a cristià, com a monjo, gràcies president. Rebeu també el meu escalf. A les ombres acollidores del monestir, ara avergonyit per tanta indignitat com hem hagut de presenciar aquests dies, prego per vós, per la vostra família, per tots els vostres col·laboradors, i per la República que ja estimem”.